GRAU


DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

GRAU EN GEOGRAFIA I ORDENACIÓ DEL TERRITORI
CURS ACADÈMIC 2016-2017

ORDENACIÓ DEL TERRITORI
MODALITAT PRESENCIAL

PROFESSORS: ORIOL NEL·LO I CARLES DONAT


 Hans Thoma, Blick auf ein Taunuslandschaft (1890)

Temàtica
Un dels trets més destacats de l’evolució de les societats contemporànies és la velocitat i la profunditat de les transformacions territorials. Transformacions que afecten les formes d’assentament humà sobre l’espai, la mobilitat de persones, capital, informació i mercaderies, la utilització dels recursos  i  l’evolució del paisatge. En la base d’aquestes mutacions de les estructures espacials es troben els grans processos de canvi global: la integració de l’economia que ha comportat l’extensió de les relacions de producció capitalistes a la totalitat del planeta, el creixement de la població, la pressió sobre la utilització dels recursos i l’energia, així com el canvi climàtic.
Aquestes transformacions territorials, causa i efecte alhora dels processos de canvi global, comporten obvies avantatges des del punt de vista del benestar col·lectiu: la major accessibilitat als serveis, la menor impedància de la distància, l’accés a les formes de vida urbanes arreu del territori. Però comporten també problemes molt destacats, com són l’ocupació accelerada del sòl, el malbaratament dels recursos naturals, les dificultats per a l’accés a l’habitatge, l’exacerbació de la mobilitat, la pèrdua de valors del paisatge i la degradació de regions, localitats i barris. La distribució dels beneficis i els perjudicis d’aquests processos territorials no resulta equitatiu, ni en termes territorials, ni en termes socials. Així, l’ús del territori esdevé una qüestió sempre més controvertida i generadora de conflictes.
En aquest context, l’ordenació del territori és la disciplina que tracta d’orientar i endreçar sobre l’espai els processos econòmics, ambientals i socials als que es fa referència. Òbviament, en fer-ho pot perseguir de satisfer interessos de caràcter particular o general, d’afavorir determinats grups socials o el conjunt de la societat. Això confereix a l’ordenació del territori un doble caràcter: es tracta d’una disciplina tècnica que obeeix a objectius i consideracions polítiques. Per això, l’Ordenació del territori ha pogut ser definida com “un conjunt de pràctiques polítiques tècnicament assistides”.
En els moments presents, la profunditat dels canvis territorials, l’increment del nombre i la virulència dels conflictes espacials, els reptes ambientals i la problemàtica econòmica i social fan particularment rellevant la utilització de l’Ordenació del territori. L’aproximació al tema des de la Geografia, amb la seva voluntat de tractar ensems els processos socials i ambientals,  amb la combinació de coneixements analítics i instruments aplicats, resulta particularment adequada i útil. 

Objectius
En el marc del Grau en Geografia, l’assignatura Ordenació del territori te tres objectius bàsics:
1.            Familiaritzar l’estudiant amb el caràcter, l’especificitat, el conceptes teòrics i l’evolució pràctica de l’ordenació i gestió del territori, tant en termes generals com en la seva concreció a Catalunya.
2.            Introduir l’estudiant en el coneixement dels principals conceptes, instruments, mètodes, legislació i figures normatives en matèria de planejament urbanístic.
3.            Donar a conèixer a l’estudiant les figures de planejament territorial (general i sectorial) així com els principals instruments per a l’impuls i gestió de polítiques territorials i urbanes en matèria de sòl, habitatge, paisatge i rehabilitació urbana.
4. Oferir a l'estudiant la possibilitat de realitzar, amb finalitats didàctiques, un primer exercici pràctic de planejament, que inclogui tants aspectes analítics com projectuals. 

Tot i que l’aproximació als temes serà de caràcter general, la matèria vol tenir un caràcter essencialment aplicat, de manera que l’estudiant pugui adquirir un coneixement detallat de les figures de planejament urbanístic i territorial, així com dels instruments de les polítiques urbanes vigents a Espanya i a Catalunya. 

Programa

El curs constarà de tres parts, cada una de les quals serà integrada per 6 temes confegint així un programa de i 18 temes. Així mateix, al llarg del curs es realitzarà un exercici pràctic que culminarà amb la presentació d'un projecte de planejwment i/o de gestió en un àmbit concret. 

 
0. Presentació del curs (ON/CD) 13.09.2016. Dimarts
-Temàtica i Objectius
-Programa
-Bibliografia i fonts
-Treball i avaluació

Primera part:  naturalesa i història de l’urbanisme i l’ordenació del territori
1. L’ordenació del territori: una pràctica política tècnicament assistida (ON). 15.09.2016. Dijous
-El procés d’urbanització i les dinàmiques territorials contemporànies
-Les oportunitats i reptes derivades del procés d’urbanització
-La necessitat del govern del territori
-L’urbanisme i l’ordenació del territori com a disciplina
2. Els orígens de la disciplina (ON). 20.09.2016. Dimarts
-El naixement de la ciutat moderna  
-Les seves necessitats de control, ordenació i gestió
-L’urbanisme burgès dels sanejaments i els eixamples
-George-Eugene Haussmann i Ildefons Cerdà (ON)
3. La ciutat jardí i el Regional Planning (ON). 22.09.2016. Dijous
-El moviment de la ciutat jardí
-Ebenezer Howard i Cebrià de Montoliu
-L’emergir del Regional Planning 
-Patrick Geddes i Nicolau Maria Rubió i Tudurí
4. El moviment modern (ON). 27.09.2016. Dimarts.
-Els orígens del moviment modern: funcionalistes i desurbanitzadors
-La difusió i vulgarització del moviment
-La Carta d’Atenes
-Le Corbusier i el GATCPAC
5. La ciutat de l’automòbil (ON). 29.09.2016. Dijous
-Relació entre mobilitat, forma urbana i planejament
-L’impacte dels mitjans de comunicació moderns en la ciutat
-La dispersió de la urbanització sobre el territori i els seus requeriments infraestructurals
-Robert Moses i Victoriano Muñoz i els seus continuadors
6. La urbanització sense confins i la regeneració de la ciutat consolidada (ON). 04.10.2016. Dimarts
-La vindicació de la ciutat compacte i la rehabilitació de l’espai construït
-El difícil tractament de la urbanització dispersa
-La necessitat del planejament supralocal
-Leonardo Benevolo i l’urbanisme democràtic a Catalunya
7. Prova primera part. 06.10.2016. Dijous
SORTIDA TREBALL DE CAMP, 07.10.2016

Segona part: conceptes i instruments de l’ordenació urbanística
8. Substància de l’ordenació urbanística (ON). 11.10.2016. Dimarts
-Els usos de l’espai i la seva regulació
-Agents públics i privats
-Drets i deures dels propietaris de l’Administració
-L’urbanisme com a projecte de ciutat
9. Els instruments bàsics d’ordenació urbanística (ON).13.10.2016. Dijous
-El règim jurídic del sòl: classificació i qualificació
-La definició de l’estructura urbana: el pla urbanístic
-El procediment bàsic: la zonificació
-Zones i sistemes
10. El planejament urbanístic general i derivat (ON). 18.10.2016. Dimarts
-Plans directors urbanístics
-Plans d’ordenació urbanística municipal
-Planejament derivat: plans de millora urbana i plans parcials
-Els plans especials
11. El règim jurídic del sòl (ON).  20.10.2016. Dijous
-El sòl urbà: la ciutat existent
-El sòl urbanitzable: la ciutat futura
-El sòl no urbanitzable: la matriu territorial bàsica
-La modificació del règim jurídic del sòl
12.  Pràctica 1 (CD). 25.10.2016. Dimarts
- Introducció a les àrees d’estudi
- Metodologia i fonts d’informació per fer el treball
13. Pràctica 2 (CD). 27.10.2016. Dijous.
- Situació socioeconòmica de l’àmbit d’estudi i comparació amb la resta del municipi
14. Pràctica 3 (CD) 03.11.2016. Dijous
- Anàlisi de les problemàtiques específiques: espai públic, accessibilitat, equipaments, habitatge (I).
15. Practica 4 (CD). 08.11.2016. Dimarts
- Anàlisi de les problemàtiques específiques: espai públic, accessibilitat, equipaments, habitatge (II).
16. Pràctica 5 (CD). 15.11.2016. Dimarts
- Planejament vigent que li és d’aplicació i sistemes d’informació geogràfica en el camp de l’urbanisme
17.Recapitulació: La formulació del planejament urbanístic (ON). 17.11.2016. Dimarts
-La iniciativa en la formulació i l’encàrrec de la redacció
-La tramitació i avaluació del planejament
-L’aprovació
-La gestió del planejament urbanístic
18. Prova segona part. 22.11.2016. Dimarts

Tercera part: el planejament territorial i les polítiques urbanes
19. Pràctica 6 (CD). 24.11.2016. Dijous
- Anàlisi DAFO i Criteris
20. Pràctica 7 (CD). 29.11.2016. Dimarts
- Proposta de planejament i gestió
21. El planejament i la política territorial (ON). 01.12.2016. Dijous
-La integració del territori i la superació del marc local
-Necessitats i limitacions de l’ordenació del territori des de l’escala supralocal
-Les polítiques territorials: infraestructures, habitatge, rehabilitació urbana, paisatge, ambient
-L’organització administrativa i les seves dificultats
22. El planejament territorial (ON). 13.12.2016. Dimarts
-La Llei 23/1983 de política territorial i el seu desplegament
-El Pla Territorial General de Catalunya
-Els set plans territorials parcials
-El planejament territorial sectorial
25. Pràctica 8 15.12.2016. Dijous
- Proposta de planejament i gestió
26. Pràctica 9 (CD). 20.12.2016. Dimarts
- Proposta de planejament i gestió
27. Prova Tercera part. 22.12.2016

PRESENTACIÓ DELS TREBALLS: SESSIÓ 1. 10.01.2017. Dimarts
PRESENTACIÓ DELS TREBALLS: SESSIÓ 2. 12.01.2017. Dijous




Lectures
Cada una de les tres parts de la matèria es recolzarà en un llibre de text que conté els elements essencials de les respectives lliçons. Es tracta dels tres volums següents:
a)            Primera part
Hall, Peter Geoffrey, Ciudades del mañana : historia del urbanismo en el siglo XX ; traducción de Consol Freixa, Barcelona : Ediciones del Serbal, 1996 (494 p.)
b)           Segona part
Esteban i Noguera, Juli, La Ordenación urbanística : conceptos, herramientas y prácticas  Barcelona : Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona TECH : Iniciativa Digital Politècnica, Publicacions Acadèmiques UPC, cop. 2011 (293 p. ).
c)            Tercera part
Oriol Nel·lo, Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, València, Tirant lo Blanch, 2012 (253 p.)

Diversos exemplars dels llibres que estaran disponibles a la biblioteca d’Humanitats. Per a cada una de les lliçons es facilitarà bibliografia específica i lectures recomanades.  


______________________________

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

GRAU EN HUMANITATS
GRAU EN GEOGRAFIA I ORDENACIÓ DEL TERRITORI
CURS ACADÈMIC 2016-2017

GEOGRAFIA DE LA CIUTAT CONTEMPORÀNIA

PROFESSORS: ABEL ALBET I ORIOL NEL·LO

A. Ràfols Casamada, Els elements II. Aire (1989)

Proposta acadèmica, científica, política i ètica
L’assignatura constitueix una introducció a l’estudi de la ciutat contemporània com a centre neuràlgic de les dinàmiques polítiques, econòmiques, socials i culturals de la societat actual, cada vegada més urbanitzada. Des de la visió de les ciències socials i humanes, s’exposa el procés mundial d’urbanització i les problemàtiques que planteja. Es ressalten els moments més significatius en la història recent de les transformacions urbanes amb l’explicació de casos concrets. S’analitzen les diferents concepcions de la ciutat en el pensament social i les principals tendències de l’urbanisme a Europa i Nordamèrica així com, més somerament, al món dit “subdesenvolupat”. S’aborda la relació entre ciutat i cultura des de diversos àmbits: la nova realitat social multicultural, el paper de la cultura en la requalificació urbana i la relació entre ciutat, literatura i cinema.

Objectius
Es busca aprendre a:
- llegir els canvis que s’estan produint en la ciutat, entesa com a una realitat heretada en constant procés de construcció;
- entendre la ciutat com el resultat de l’actuació de diferents agents socials, cadascún d’ells perseguint diferents interessos polítics, socials i econòmics, enmarcats en contextos culturals canviants segons les dinàmiques de cada moment històric;
- interpretar les diverses dimensions de la realitat urbana en el nou escenari de la globalització, que potencia el paper de les ciutats com a gestores de l’economia mundial a la vegada que accentua les seves problemàtiquessocials i culturals internesç; 
- construir una mirada crítica sobre el fet urbà, entesa com: un compromís ètic i un posicionament polític davant les injustícies, desequilibris i desigualtats que es donen a la ciutat contemporània; una implicació social en la transformació de la ciutat, en tant que ciutadans i en tant que científics; una capacitat de generar un discurs crític i propi davant la realitat urbana, i davant els discursos externs i dominants.
- referir aquest bagatge conceptual i pràctic a la realitat urbana més immediata, és a dir, la Barcelona metropolitana.

Programa orientatiu
Estructura i configuració de l’espai urbà
· La ciutat: una reflexió sobre el fenomen urbà contemporani
· La ciutat en el pensament social.
· La ciutat, producte social. Els agents socials urbans
· L’acceleració urbana del món contemporani
. La ciutat del segle XIX: reforma social i orígens de l’urbanisme modern
· Europa: industrialització i urbanització; l’emergència de les grans ciutats
geografia de la ciutat contemporània
· La qüestió social urbana i els orígens de l’urbanisme modern
· Utopies urbanes. La ciutat jardí
· Ciutat i modernitat. Ciutat i literatura
. La ciutat del segle XX: entre el suburbi i el ghetto
· De la ciutat-fàbrica a la metròpoli terciària
· Les transformacions urbanes a Europa. El moviment racionalista i la urbanística reformista
· L’experiència nordamericana: la creació de la ciutat suburbana
· Ciutat i cinema
. La ciutat postmoderna: cultura, representació, diferència
· La revolució informacional i el capitalisme tardà: el renovat protagonisme de les ciutats i la seva lògica productiva i locacional
· Globalització i formació d’un sistema mundial de ciutats. Ciutats grans, grans ciutats, ciutats globals
· La creixent complexitat de l’espai urbà postindustrial: de la ciutat compacta a la urbanització dispersa
· La cultura urbanística actual i les polítiques de renovació urbana. Arquitectura i forma urbana
· Ciutat i especulació immobiliària. Competència i competitivitat entre ciutats
· La ciutat als països dits “subdesenvolupats”
· Ciutat i música
Els escenaris de la ciutat contemporània
· La polarització social urbana. La ciutat dual
· Els espais de la ciutat dual: àrees de sobrecentralitat; perifèries degradades; ghettos ètnics; gentrificació elitista; comunitats tancades
· La ciutat espectacle: oci, cultura, consum. Ciutats en venda, màrketing urbà (museus, turisme, centres comercials)
· La ciutat hiperreal; la ciutat disneyficada; la ciutat tematisada. La memòria de la ciutat
· La ciutat sostenible: la crisi ambiental
· Espai públic i ciutadania. Hibridesa i multiculturalisme
· La ciutat rebel
· Ciutat i graffiti
Pràctiques de construcció i de destrucció, d'ús i de resistència a la ciutat neoliberal
· Comunitat i convivència: les relacions socials a la ciutat
· Els espais de la diferència, de la divisió i de l’exclusió
· Les polítiques a/de l’espai urbà
· Capital i cultura: gentrificant la ciutat
· Relats urbans: la identitat i la subjectivitat a la ciutat; integració social urbana
· Construint els territoris urbans: cultures urbanes i estratègies espacials
· Habitatge i especulació
· Moviments socials urbans: ciutadania i participació
· Ús i resistència als/dels espais públics de la ciutat neoliberal
· Infraestructures, transports, mobilitat
· Planificació urbanística, plans estratègics, projectes urbans
Barcelona
· Barcelona: de ciutat a metròpolis (20.09.2016)
· Barcelona: morfologia urbana i integració en les xarxes urbanes catalana, ibèrica i mundial (29.09.2016)
· La problemàtica demogràfica i ambiental a la Barcelona metropolitana (6.10.2016)
· Barcelona es mou  (18.10.2016)
· L’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona (3.11.2016) 
· Desigualtats socials i segregació urbana a la Barcelona metropolitana (15.11.2016) 
· Moviments socials urbans a la regió metropolitana de Barcelona  (22.11.2016)
· Barcelona en la literatura (13.12.2016)
· El govern de Barcelona (20.12.2016)
· El debat sobre la relació entre Barcelona i Catalunya
· Els grans esdeveniments urbans a Barcelona: de l’exposició de 1888 al Fòrum 2004