dimarts, 23 de febrer de 2016

Marx i l’idiotisme de la vida camperola

Un dels passatges més coneguts i celebrats del Manifest Comunista és, precisament aquell en el que s’enuncien els trets territorials del capitalisme ascendent: “La burgesia ha sotmès el camp a la ciutat. Ha creat ciutats enormes, ha incrementat prodigiosament la població urbana en comparació amb la rural, i així ha arrencat una part considerable de la població de l’idiotisme de la vida camperola. De la mateixa manera que ha fet el camp dependent de la ciutat, ha fet els països bàrbars i semi-bàrbars dependents dels civilitzats, les nacions pageses de les nacions burgeses, l’Est de l’Oest”.
El paràgraf, que, com s’ha fet notar tantes vegades té la força d’una prosa bíblica, prefigura allò que seran les tendències de fons de les transformacions territorials capitalistes. A escala regional, l’avenç irresistible del procés d’urbanització, el creixement de les ciutats i la subordinació del camp. A escala planetària, l’extensió progressiva de les relacions de producció capitalistes i la subjecció a aquestes de tots els països del món. ;... L’any 1848, quan algunes d’aquestes tendències tot just apuntaven, dos joves que encara no havien complert la trentena les descrivien amb una clarividència aclaparadora les conseqüències espacials de les transformacions social; enunciaven el salt de l’esfera local a la global; avançaven les analogies enlluernadores entre ciutat i països capitalistes centrals, i entre camp i països perifèrics.
Un de les frases del passatge ha fet córrer rius de tinta i, tristament, ha estat utilitzada per justificar polítiques de transformació accelerada i destrucció de la pagesia. És aquella en la que els autors del Manifest es refereixen a “l’idiotisme de la vida camperola”.   Una expressió que, llegida avui, sembla alinear-se amb aquells que -com diu John Berger en un fragment que citàvem fa poc- han volgut  “liquidar l’experiència pagesa com quelcom que pertany al passat i és irrellevant per a la vida moderna”. Tant és així, que alguns traductors han endolcit la sentència. La versió catalana que tenim al davant, per exemple, publicada clandestinament per edicions Treball a Barcelona l’any 1948, tradueix el passatge com “la burgesia [...] ha arrencat una gran part de la població de l’embrutiment de la vida rural”. Si no ens equivoquem, el text reprodueix la versió que en els anys trenta feu Enric Granier Barrera de la traducció francesa del Manifest de Laura Lafargue, filla de Marx.
L’historiador britànic Eric Hobsbawm ha explicat l’origen del malentès “Encara que no hi ha dubte que Marx en aquell temps compartia el menyspreu –i la ignorància- de l’home de ciutat pel món pagès, de fet la frase de l’original alemany (‘dem Idiotismus des Landlebens entrissen’) resultava analíticament més interesant i no es referia a l’’estupidesa’ sinó als ‘horitzons limitats’, o l’’aïllament d’una societat més àmplia’, en els quals la gent del camp vivia. Hi ressonava el sentit original del terme grec ‘idiotes’, del qual el sentit corrent de ‘idiota’ i ‘idiotisme’ es deriven: ‘una persona preocupada només pels seus afers privats i no per aquells d’una més àmplia comunitat’” (“Introduction”, a The Communist Manifesto. A Modern Edition, Londres, Verso, 2012). Òbviament, amb el curs del temps, aquest sentit original s’ha anat perdent.
L’equívoc, tanmateix, conté nombrosos elements per a la reflexió. Entre d’altres, n’emergeix la interrogació sobre les raons per les quals la destrucció de les cultures populars tradicionals–la camperola, la de la classe treballadora industrial- no ha resultat, en societats com les nostres, en un alliberament, sinó en noves i, a vegades més profundes, formes d’alienació.  

[Imatge: Karl Marx, 1875, International Institute of Social History]

dijous, 11 de febrer de 2016

La innovació social en el camp de l'habitatge: un model emergent?

La creixent dificultat en l’accés i el manteniment de l’habitatge és, sens dubte, un dels trets més preocupants de l’evolució de la societat catalana (i espanyola) en els darrers anys. Es tracta d’un fenomen que compta amb orígens i motivacions complexes: des del predomini abassegador de la propietat a les pulsions especulatives (especialment intenses en el període 1996-2007), de les dinàmiques demogràfiques a la reducció de la capacitat econòmica de les famílies.
Tot i els avenços que en el seu moment varen representar la modificació de la legislació urbanística per tal d’impulsar la promoció d’habitatge protegit i l’aprovació, l’any 2007, de la llei del Dret a l’Habitatge, les administracions han estat incapaces de donar una resposta efectiva a la problemàtica. La combinació d’un mercat inaccessible per a una part substantiva de la població i la manca d’efectivitat pública ha propiciat l’emergència de les situacions d’infrahabitatge, de dificultats d’accés i de penúria habitacional.
En aquest context, han aparegut un conjunt d’iniciatives ciutadanes que cerquen de satisfer les necessitats d’habitatge a través de fórmules alternatives a les que ofereixen tant el mercat com les administracions públiques: allò que se’n podria anomenar les experiències d’habitatge alternatiu. Justament sobre aquest tema el geògraf francès Richard Pointelin (Dole, Jura, 1979) acaba de presentar una interessant tesi doctoral a la Universitat de Girona: L’habitat alternatif en Catalogne, un modèle émergent? La (re) naissance d’une troisième voie” entre pragmatisme et utopie.
La investigació, que ha estat dirigida pel professor Joan Vicente, es proposa d’estudiar les formes de producció, accés, titularitat i ús de l’habitatge alternatives als canals de promoció i tinença pública o privada. Així, analitza, a partir de l’estudi d’una vintena de casos, les diverses modalitats d’habitatge alternatiu que s’han desenvolupat en els darrers anys a Catalunya: la masoveria urbana, la cessió d’ús, el dret de superfície, les diverses variants de cooperativisme, la propietat temporal o compartida. En resulta un fris de gran interès no tant per la magnitud quantitativa del fenomen, sinó sobretot pels suggeriments  que se’n poden derivar a l’hora de cercar alternatives a la qüestió habitativa.
En efecte, en certa manera, les iniciatives d’habitat alternatiu poden ser vistes com la translació en l’àmbit de l’habitatge de les pràctiques d’innovació social a les que ja ens hem referit aquí diverses vegades: aquelles que combinen la voluntat de satisfer les necessitats bàsiques dels ciutadans fora dels mecanismes habituals del mercat o de l’Estat i, al mateix temps, reivindiquen i proposen formes alternatives d’organització social. D’aquesta manera, les iniciatives d’habitatge alternatiu, tot i les seves limitacions i contradiccions, constitueixen més que un símptoma de malestar: mostren potser la propensió de parts creixents de la ciutadania de sortir del miratge de la “societat de propietaris” que tan negatius efectes ha tingut, i cercar noves formes de viure i conviure. 

dilluns, 1 de febrer de 2016

Presentacions i debats sobre "La ciudad en movimiento"

Acte de presentació de La ciudad en movimiento
a la Societat Catalana de Geografia. D'esquerra a
dreta Joaquim Brugué, Josep Oliveras i Oriol Nel·lo

El proper 3 de febrer el Taller de Política ha organitzat un nou debat sobre el llibre La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana (Madrid, Díaz & Pons Editores, 2015). L’acte tindrà lloc a la Llibreria Alibri de Barcelona, carrer Balmes 26, a les 18.30h. Per a l’ocasió, els organitzadors del Taller, Jaume Bellmunt i Antoni Gutiérrez-Rubí, han preparat un complert dossier sobre el tema a tractar, en el que figura una detallada ressenya del llibre a càrrec de Ricard Espelt.
El debat ve a unir-se al conjunt de discussions sobre el tema dels moviments socials urbans que s'han succeït en les darreres setmanes. Entre aquests cal destacar la conversa entre Marina Subirats i Marc Andreu que,  en el marc del cicle Les justes del Born, i amb la moderació de Josep Maria Muñoz, va tenir lloc al Centre Cultural del Born el dia 28 de gener, així com el seminari 15M y el futuro de la democracia, organitzat pel Grup d’Estudi sobre Llei i Filosofia de la Universitat Pompeu Fabra el passat 15 de desembre.
Pel què fa a La ciudad en movimiento, se n’han fet fins ara dues presentacions. La primera, el dia 9 de desembre de 2015 a la Societat Catalana de Geografia, de la que pot veure's la crònica signada per Josep Oliveras i Joan M. Garcia Ferrer i la segona el dia 2 de gener d’enguany al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Així mateix, el periodista Siscu Baiges va realitzar una extensa entrevista sobre el llibre i n’ha fet públic el vídeo. Per altra banda, l’urbanista Francesco Indovina ha publicat també una recensió sobre l’assaig.
Es preveu així mateix la propera publicació de la traducció italiana del llibre, promoguda pel Laboratorio di Urbanistica e di Pianificazione del Territorio de la Università Federico II de Nàpols. Per llençar la iniciativa es celebrarà el proper dia 25 de febrer un debat sobre el llibre, amb la participació de Salvatore Visone, President del Col·legi d'Arquitectes de la Campania; Aldo Berlinguer, conseller de Territori de la regió Basilicata; Massimo Marrelli, professor emèrit i ex-rector Università Federico II; Francesco D. Moccia, president de l'INU Campania; Gugliermo Trupiano, director LUPT Università Federico II; i Angelo Mazza, investigador del LUPT i traductor del llibre a l'italià.     

[Fotografia: JM Garcia Ferrer]