 |
| Font:
Elaboració pròpia a partir de Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2014). Les dades procedeixen del seguiment de la cohort d’alumnes matriculats per primera vegada a l’ESO l’any 2009-2010 en una mostra de 50 centres representativa de la diversitat del sistema educatiu |
Crida l'atenció, en el debat electoral
d'aquestes setmanes, l'escassa atenció que hi reben les qüestions educatives. El
fet és tant més sorprenent a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament de la qual
compta amb importants competències en aquest camp. I ho és, en particular, en
un moment en que l'increment de la desigualtat a la ciutat reclama amb urgència
actuacions polítiques, algunes de les quals haurien de concretar-se de manera
prioritària en el camp educatiu.
Ens hem referit en alguna ocasió a la relacióentre la desigualtat social, la segregació urbana i la salut de la població. La
vinculació entre desigualtat i segregació, d'una banda, i sistema educatiu, de
l'altra, no resulta, en absolut, menys important. Això és així, perquè les
diferències en matèria educativa existents entre els diversos municipis de la metròpolis i els
diversos barris de cada ciutat condicionen estretament les oportunitats i les
capacitats dels ciutadans de desenvolupar els seus projectes vitals.
Per aproximar-se a la qüestió resulta útil
l'informe d'avaluació del rendiment del sistema educatiu realitzat pel ConsellSuperior d'Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat. L'estudi, que té
per àmbit el conjunt del territori de Catalunya, divideix els centres educatius
en tres categories en funció d'allò que anomena el seu "nivell de
complexitat". Els centres de "complexitat alta" es troben
ubicats, de manera molt majoritària, en les àrees urbanes amb menor nivell de
renda i majors nivells de segregació inferior. Doncs bé, segons l'informe
"en tots els indicadors de rendiment
analitzats (...) els centres de complexitat alta tenen uns resultats més
desfavorables que el conjunt de centres considerats" (CSASE, 2014:
66).
Així, tal com es pot veure en la Taula 1, en
els centres de complexitat alta el percentatge d'alumnes sense diagnòstic de
necessitats educatives especials que havia suspès alguna matèria instrumental a
sisè de primària triplicava el dels centres de complexitat baixa. De fet, en el
moment d'incorporar-se a l'Educació Secundària Obligatoria (ESO) un de cada
cinc alumnes dels centres de complexitat alta es troba en aquesta situació. La
diferència inicial contínua al llarg de l'ESO, de tal manera que en els centres
de complexitat alta el percentatge d'alumnes sense diagnòstic que es graduen en
el mateix centre en els quatre cursos acadèmics previstos a dures penes supera
la meitat, mentre arriba gairebé al 80 % en els centres de complexitat baixa.
Més encara, els alumnes dels centres de complexitat alta mostren una major
propensió a l'empitjorament del seu rendiment escolar al llarg de la seva
escolarització i són més sovint agrupats d'acord amb el seu nivell
d'aprenentatge (en el 85,7% dels casos, enfront del 64,3% en els de
complexitat baixa). Aquest recorregut acadèmic en l'Educació Secundària
Obligatòria troba el seu corol·lari en l'orientació acadèmica i professional
futura: el percentatge dels graduats d'ESO als centres de complexitat alta que
opta a la Formació Professional és 16 vegades més alt que el dels centres de
complexitat baixa. Mentre la pràctica totalitat d'aquests darrers opta al
batxillerat, menys de tres quarts d'aquells ho fan (CSASE, 2014: 62-63).
 |
| Font: Elaboració pròpia a partir de Consorci d’Educació de Barcelona (2014). *Dades provisionals |
Les dades disponibles per a la ciutat de Barcelona permeten confirmar la relació entre el rendiment de l'alumnat de
l'ensenyament obligatori i el territori. Tal com es pot veure en la Taula 2, el
percentatge general d'estudiants graduats sobre el total dels avaluats en
l'últim curs de l'ESO varia notablement segons els districtes de la ciutat.
Així, en tots i cada un dels cursos compresos entre els anys acadèmics 2007/2008 i
el 2013/2014, quatre districtes -Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Nou
Barris i Sant Martí- se situen per sota de la mitjana de la ciutat pel que fa al
percentatge d'alumnes graduats. Es tracta en tots els casos de
districtes que tenen una renda mitjana per càpita inferior a la mitjana Barcelona.
En l'últim any disponible (2013/2014) la distància entre el districte amb el
rendiment més baix (Ciutat Vella) i el més elevat (Sarrià-Sant Gervasi) era de
gairebé 18 punts percentuals. Les dades mostren, així mateix, com al llarg del
període analitzat, que es correspon en bona mesura a l'impacte de la crisi
econòmica, aquestes distàncies (tant entre els districtes extrems com
entre el districte amb pitjors resultats i la mitjana de la ciutat) van tendir a incrementar-molt
notablement, per retornar a valors similars als de l'inici en els últims
exercicis.
Es podrà argumentar que allò que condiciona de
manera decisiva el rendiment escolar de nens i joves és el nivell de formació
dels pares i la situació econòmica del seu entorn familiar. No obstant això, a
la vista de les dades, sembla innegable que la reproducció segregada dels grups
socials en funció del seu lloc de residència i d'estudi no resulta indiferent a
l'hora de condicionar la formació i les expectatives vitals dels joves. Els ajuntaments no tenen res a dir-hi? Els
plans de millora de barris dels què parlàvem recentment no haurien de
considerar l’educació com un de seus camps principals d’actuació?
