dimecres, 28 de gener de 2015

Cicle electoral: segregació urbana i participació política

Relació entre la intensitat de segregació urbana i la participació electoral.
Eleccions al Parlament de Catalunya, 2010. Mitjana de participació total = 100.
Font: Barris i Crisi.
Davant l’intens cicle electoral de l’any 2015, resulta segurament d’interès recordar la relació entre la segregació urbana i el comportament electoral. En efecte, com ja hem tingut ocasió de comentar aquí, la separació dels grups socials sobre el territori en funció de la seva renda té un reflex clar tant en la participació com en l’expressió de les preferències electorals. Així, per citar només un dels trets més visibles d'aquesta relació, s’ha demostrat reiteradament que les seccions censals i municipis on es concentren els grups amb menor nivell de renda solen presentar unes taxes de d’abstenció més altes que la resta.
Si, com han evidenciat diversos estudis recents, a Barcelona, Catalunya i a Espanya la situació econòmica dels darrers anys ha fomentat  la tendència a la segregació urbana, sembla que les forces polítiques que en resulten més afectades haurien de parar especial atenció a aquesta dinàmica, tant per pal·liar-ne els efectes polítics a curt termini com per fer front a les seves causes econòmiques, socials i urbanístiques a mitjà i a llarg terme.
La qüestió té una rellevància molt acusada tant des del punt de vista electoral com de l’organització ciutadana i afecta de manera decisiva tant els resultats electorals com les polítiques que se’n deriven. L’estudi Barris i Crisi, elaborat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el suport del programa Recercaixa, ofereix clarícies interessants per tal d’aproximar-se a la mesura i la reflexió sobre el fenomen.
Com es recordarà, una de les aportacions de l’estudi –coordinat pels politòlegs Ismael Blanco i Joaquim Brugué, l’economista Eduard Jiménez i el geògraf Oriol Nel·lo- és la identificació de les àrees urbanes on es concentren les situacions més extremes de segregació urbana, és a dir, aquelles més especialitzades en la residència de la població amb rendes molt altes o molt baixes. Doncs bé, si es classifiquen les seccions censals de Catalunya en tres categories d’acord amb la seva relació amb la segregació (de manera que hom agrupi separadament les que apleguen de manera prioritària els grups més benestants, el menys benestants i les intermèdies) i es creua aquesta classificació amb el comportament electoral s’obtenen resultats ben reveladors.
Així, si, per exemple, hom pren la taxa de participació de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010 i la posa en relació amb les 5.000 seccions censals aplegades segons les característiques de segregació urbana s’obtenen els resultats que s’evidencien en el gràfic adjunt:
a) Hi ha una notable correlació entre la intensitat de segregació i la participació electoral.
b) La pràctica totalitat de les seccions censals on predomina la població amb el menor nivell de renda tenen una elevada taxa d’abstenció, de manera que gairebé en tots els casos la seva participació electoral es troba per sota de la mitjana catalana.  
c) Per contra, les taxes de participació més altes se situen en les seccions afectades per segregació superior, és a dir, aquelles que concentren de manera molt homogènia la població amb alts nivells de renda.
c) Finalment, les seccions menys especialitzades socialment i amb nivells intermedis de renda mitjana tenen comportaments electorals més propers a la mitjana.
Les diferències de participació electoral són doncs una expressió de la segregació urbana. Però, a més, la segregació urbana influencia i condiciona els resultats dels processos electorals. Aquest darrer aspecte és particularment decisiu i preocupant per aquells que voldrien una democràcia més plena. Fer front a les causes i els efectes de la segregació no és només una exigència social peremptòria sinó també un repte democràtic essencial.

dilluns, 26 de gener de 2015

Bases per a la planificació i gestió de la mobilitat a Menorca


El proper dia 29 de gener es celebrará la Jornada de Cloenda de l'exercici troncal d'Ordenació del Territori del Màster d'Estudis Territorials i de la Població de la Universitat Autònoma de Barcelona (l'acte tindrà lloc a les 16h a la Sala de Graus de ña Facultat de Lletres). Enguany l'exercici ha consistit en l'elaboració d'unes Bases per al planejament i gestió de la mobilitat a l’illa de Menorca. Les Bases han estat elaborades per un equip de 32 participants en el Màster, guiat per un cos docent integrat per 10 professors.
L’objectiu de l’exercici ha consistit en elaborar un document de planejament sobre una problemàtica i un territori concrets. Aquest document reuneix tots els elements constitutius d’un instrument de planejament que hagués de ser efectivament tramitat i aprovat: el reconeixement territorial, l’anàlisi de la problemàtica concreta de la mobilitat, la diagnosi i la definició dels criteris i objectius, i, finalment la formulació de la proposta projectual. El document es clou amb l’enunciat i el desenvolupament de 23 propostes en matèria de mobilitat que podrien ser desenvolupades a través 55 projectes.
Des del punt de vista conceptual, el projecte ha partit de la noció de la mobilitat com una expressió de les dinàmiques socials sobre el territori. Així, els patrons de mobilitat són  configurats per les realitats físiques, l’estructura dels assentaments, les relacions econòmiques i socials, la tecnologia i els recursos disponibles, la traça i les prestacions de les infraestructures, els serveis de transport i el marc jurídico-administratiu. La perspectiva adoptada és, doncs, aquella que entén que la planificació i la gestió de la mobilitat no ha de tenir com a únic objectiu el servir la demanda, sinó també contribuir a vertebrar el territori, preservar el paisatge, estalviar els recursos i contribuir a modificar els comportaments socials en una perspectiva de major sostenibilitat i equitat. 
L’estratègia docent de l’exercici troncal ha consistit en integrar els quatre mòduls que integren la docència del primer semestre del Màster –Temes Avançats; Ordenació del Territori; Sistemes d’Informació Geogràfica i Paisatge; Ciutat i Espais Metropolitans- en un únic programa comú. D'aquesta manera, el contingut de les matèries, tant el conceptual com l’instrumental, ha estat organitzat al voltat de l’exercici i ha constat de dues parts ben diferenciades: en la primera -corresponent las mesos d’octubre i novembre- s’han bastit les bases conceptuals i de coneixement, mentre que la segona -en els mesos de desembre i gener- ha consistit essencialment en els tallers, presentacions i debats de l’equip relatius a l’avaluació de la problemàtica, la seva diagnosi, els criteris d’actuació i el contingut de les propostes. 
Les característiques del programa han estat doncs les de fomentar una aproximació transversal al tema tractat, tot posant-lo en relació amb el conjunt de qüestions que incideixen en la mobilitat i considerant tots els modes de transport que concorren tant en la mobilitat interna com externa: els transports aeri i marítim, el transport privat dels residents i dels visitants, el transport públic i discrecional, els desplaçaments en bicicleta i a peu. Els participants s’han organitzat en equips de treball per fer l’anàlisi territorial i les propostes relatives cadascun d’aquest modes de transport, de tal manera que la segona característica principal de l’exercici és la del treball d’equip col·lectiu, tal com correspon a qualsevol document de planejament. En tercer lloc, per a molts dels participants, procedents de 5 països diversos i amb experiències formatives variades, aquest ha estat el primer contacte amb la planificació de la mobilitat, i per tant, l’exercici ha tingut també un caràcter de learning by doing, amb els avantatges i inconvenients que això suposa sempre. Finalment, el quart tret distintiu del programa ha volgut ser la immersió amb una realitat concreta, la de l’illa de Menorca, a través del treball de camp directe i del coneixement de la problemàtica tractada a través dels propis protagonistes. Caràcter integrat, transversalitat, treball d’equip, aprenentatge actiu i coneixement directe de la realitat han estat doncs les característiques principals que han informat l’exercici.
Al costat de la docència dels quatre mòduls ja esmentats, el programa ha comptat també amb dos cicles de conferències, que han estat essencials per tal de contextualitzar el projecte, tant des del punt de vista temàtic com territorial. Així, durant els mesos d’octubre i novembre s’ha organitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona el cicle de conferències La mobilitat en l'ordenació i la gestió del territori, en el que sis experts en aquest camp presentaren els aspectes principals que avui concorren en el debat sobre la mobilitat i la seva gestió. D’altra banda, entre els dies 13 i 16 d’octubre de 2014, coincidint amb el període de treball de camp a Menorca, s’organitzà en els Cercle Artístic de Menorca, amb el suport de diverses entitats, el cicle de debats Mobilitat i gestió del territori a Menorca.  
El programa ha estat organitzat pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el suport institucional de l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Observatori Socioambiental de Menorca. Així mateix, el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears  i la Xarxa Joan Lluís Vives han volgut contribuir a l’organització del treball de camp i del cicle de conferències a Ciutadella, per al qual el Cercle Artístic de Ciutadella ha ofert l’hospitalitat dels seu auditori, a la mateixa plaça del Born de la ciutat.  
La present edició del programa troncal clou el cicle triennal del programa troncal del Màster METIP iniciat l’any 2011. Aquest cicle ha estat integrat per tres exercicis de planejament que han pres com a àmbit d’estudi les Illes Balears: les Bases per a la gestió del territori a l’illade Formentera (curs 2011-2012), les Bases per a la gestió del paisatge a la Serra de Tramuntana de Mallorca (curs 2012-2013), i les Bases per a la planificació i gestió de la mobilitat a l’illa de Menorca (curs 2014-2015). Durant aquest període el programa troncal ha estat coordinat per Oriol Nel·lo i ha comptat amb un cos docent integrat pels professors Anna Badia, Àngel Cebollada, Rufí Cerdan, Carles Donat, Enric Mendizábal, Francesc Muñoz i Albert Pèlachs. El coordinador del treball de camp ha estat en les tres ocasions Jaume Mateu, de la Universitat de les Illes Balears, i el suport a la docència ha estat a càrrec de Esteve Dot (2011-2012 i 2012-2013) i Joan Carles Llurdés (2014-2015). Per al proper any el Departament de Geografia de la UAB prepara l'inici d'un nou cicle d'exercicis troncals en matèria d'ordenació del territori que estaran centrats en l'espai metropolità barceloní. 

dijous, 8 de gener de 2015

Moscou 1937: en l’espai llegim el temps

El savi consell de l’amic llibreter ens fa reparar en el magnífic assaig de l’historiador alemany Karl Schlögel Terror y Utopía. Moscú en 1937 que acaba de publicar El Acantilado, en traducció de José Aníbal Campos. Es tracta d’una obra monumental, de 999 pàgines, l’original de la qual, Terror und Traum. Moskau 1937, fou publicat l’any 2008. 
L’objectiu de l’autor és estudiar la situació a la Unió Soviètica el 1937, l’any fatídic que marcà una inflexió en la història soviètica i mundial, en el curs del qual les purgues promogudes pel règim estalinista portaren a la detenció de prop de 2 milions de persones, 700.000 de les quals foren executades i gairebé 1,300.000 foren empresonades o enviades a camps de treball. Es tracta doncs d’un dels grans desastres històrics del segle XX, sense l’estudi de qual no es pot comprendre l’evolució posterior de la història europea i mundial, que l’autor presenta en una quarantena de quadres sobre diversos aspectes de la vida moscovita.
Qualsevol lector preocupat per l'evolució i el futur de les societats contemporànies obtindrà del llibre ensenyaments i reflexions profitoses.. Per al geògraf, a més, el mètode utilitzat per Schlögel resulta extraordinàriament interessant i rellevant, ja que parteix en molt bona mesura, de categories i consideracions espacials. D’aquesta manera, en comptes d’adoptar una narrativa cronològica i necessàriament parcial, l’autor opta per construir un fris de la vida en la capital soviètica en aquell any extraordinari. Així, com en calidoscopi, ofereix un conjunt de visions dels esdeveniments que estan tenint lloc simultàniament en la ciutat: del Pla General urbanístic de Stalin a les desfilades dels herois de l'esport; de la solidaritat amb l'Espanya republicana a les detencions massives; de la construcció del metro al processos espectacle i les execucions summàries; dels concerts del Bolshói als pisos col·lectius;...
L’ambició de Schlögel és doncs bastir una mena de cronotropos, una “narrativa de la simultaneïtat” que condensi el temps i l’acció històrica en un lloc. “El lloc garanteix la complexitat. La mirada panoràmica i estereoscòpica cerca veure-ho simultàniament, quelcom que resulta més adequat al caràcter disparitat d’aquest món que la mirada a través d’un túnel, severa i concentrada”, afirma. Hi utilitza, si ho voleu, instruments propis del cinema o de la literatura, com si es tractés del muntatge en les pel·lícules d’Eisenstein o els quadres urbans del Manhattan Transfer de John Dos Passos. Però com és obvi, l’instrument privilegiat per tal de transmetre aquesta narrativa simultània és el mapa: els mapes del Moscou projectat i els mapes del Moscou existent, els models del món futur i les representacions de la realitat contradictòria i tràgica. Mapes que en el cronotropos de Schlögel deriven la seva força interpretativa del conjunt de seqüències temporals que hi convergeixen i  els fan llegibles com si de llegendes cartogràfiques es tractés. 
Terror i Utopia. Moscú 1937 no és de cap manera un experiment aïllat en l’obra de Schlögel. Uns anys abans de la seva aparició, el 2003, havia ja publicat un altre assaig (o potser millor, una col·lecció d’assajos) titulada En l’espai llegim el temps. Sobre història de la civilització i Geopolítica (n’hi ha traducció castellana, Siruela, 2007), en el que reclama la necessitat d'aplicar el camp dels estudis històrics el spatial turn  que alguns geògrafs anglosaxons han reclamat per al conjunt de les ciències socials: “ja fa molt que s’entreveu que espacialitat i espacialització de la història humana es convertiran en el quid de la reorganització i nova configuració d’antigues disciplines des de la Geografia a la Semiòtica, de la Història a l’Art, de la Literatura a la Política. Les fonts del spatial turn brollen a doll i el corrent que nodreixen es poderós, més poderós que els dics i barreres entre disciplines”.
D’aquesta manera, la vella sentència de Fredrich Ratzel “en l’espai llegim el temps” es converteix en el lema d’unes ciències socials renovadores i renovades, de les quals el llibre sobre la tragèdia del Moscou dels anys trenta, en el que convivien, frec a frec, el terror i la utopia, n’és una mostra magnífica.