dissabte, 25 d’octubre de 2014

Gènere, diversitat i espai públic

Recentment assenyalàvem com el debat sobre l'espai públic ha esdevingut una constant en les nostres ciutats. No és pas d'estranyar, ja que en la discussió s'expressen les tensions entre els diversos  grups socials respecte l'ús, l'apropiació i la imatge de les ciutats, els quals varien, com és sabut, segons l'edat, la renda, l'origen i el gènere de les persones.
Algunes de les aportacions més interessants que s'han produit en els darrers anys en aquest debat són, precisament, aquelles que adopten una perspectiva de gènere. Aquestes aportacions han mostrat com les possibilitats en l'ús de l'espai públic i al gaudi d'allò que se n'ha dit el dret a la ciutat es veuen limitades, en major o menor mesura, a totes les ciutats del món, per a les dones de tots el grups socials, edats i origen, degut, precisament a la seva condició. Aquesta constatació està donant lloc a propostes tendents a l'apoderament de les dones i a actuacions públiques per tal de fer front a aquestes discriminacions.
Justament sobre aquest tema acaben d'aparèixer a Catalunya dues aportacions de gran interès. La primera és el volum Espacios públicos, género y diversidad. Geografías para unas ciudades inclusivas, editat per les professores Maria Dolors Garcia Ramon, Anna Ortiz i Maria Prats, membres del grup de recerca Geografia i Gènere que, des de fa gairebé vint anys, treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona. El llibre, que ha estat publicat per l'editorial Icaria i s'obre amb un pròleg de Jordi Borja, aplega un conjunt d'estudis sobre l'espai públic en prop d'una dotzena de barrris de ciutats catalanes: Barcelona (Via Júlia, Raval, Diagonal Mar, Besòs-Maresme, Lesseps), Mollet del Vallès (Parc dels Colors), Terrassa (Ca n'Anglada), Girona (el Mercadal), Manresa i Barberà del Vallès (la Romànica).  Els treballs permeten constatar fins quin punt l'ús i percepció de l'espai públic varien de manera substantiva segons el gènere de les persones, en el sentit que aquest esdevé -juntament amb l'edat, la renda, l'origen o la sexualitat- un condicionant essencial per a l'accés i el gaudi de les diverses parts de la ciutat. Com que bona part dels estudis estan basats en enquestes qualitatives, el lector hi trobarà la problemàtica expressada a través de les veus de les dones, les quals traslladen de manera vívida la varietat d'estratègies que aquestes adopten a l'hora de negociar l'ús de l'espai públic.
De la lectura del llibre se'n deriven inevitablement dues reflexions: per un costat, es constata la notabilíssima millora en la dotació dels espais públics que s'ha produit durant les darreres dècades en la majoria dels barris estudiats; per l'altre, resulta innegable que aquesta millora, aconseguida en molt bona mesura per la pressió de veïns i veïnes i l'acció de les administracions públiques, no ha acabat pas amb les discriminacions de gènere en l'ús de l'espai públic. És precisament sobre aquest darrer tema, les possibilitats de millora en la concepció, disseny i gestió dels espais públics des d'una perspectiva de gènere, que versa la segona de les aportacions que volem comentar.
Es tracta de la publicació Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere, elaborada per l'arquitecta Adriana Ciocoletto i el Col·lectiu Punt 6 (un grup de dones arquitectes i urbanistes que treballen la qüestió de l'habitatge i els disseny urbà des de la perspectiva de gènere; la seva denominació es deriva del "punt 6" dels programes d'actuació de la Llei de Barris de Catalunya, que tractava precisament de promoure l'accés de les dones als serveis i als espais públics).
Segons les seves autores, l'Auditoria consisteix en "una eina d’avaluació urbana per tal de valorar si els nostres barris i ciutats responen a les necessitats de les persones sense provocar discriminacions de cap ti­pus. L’Auditoria permet comprovar l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere a l’urbanisme, tant pel que fa a la configuració dels espais com a la gestió, a partir de l’anàlisi integral dels aspectes socials, físics i funcionals d’un entorn urbà determinat. La publicació  un format de manual dissenyat perquè el pugui aplicar tothom qui intervé en les decisions urbanes (persones veïnes, professionals, entitats i adminis­tracions) i és, a més, una eina pedagògica per a totes les persones que estu­dien, analitzen o treballen la definició dels espais urbans". 
L'auditoria, te com a antecedents en els treballs de Zaida Muxi i Anna Bofill, en el camp de l'habitatge i l'urbanisme respectivament, impulsades ara fa uns anys per a l'Institut Català de les Dones, i forma part del projecte de Cooperació al desenvolupament "Auditoria de Gènere a l'àmbit de l'urbanisme", finançat per la Diputació de Barcelona. El volum serà presentat el proper dia 7 de novembre a les 12h a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a la Plaça Nova de Barcelona.   

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Mobilitat i gestió del territori a Menorca

En un territori cada vegada més integrat i interdependent, la mobilitat ha esdevingut una part importantíssima de la vida quotidiana dels ciutadans. L’increment de les possibilitats de desplaçament permet accedir amb major facilitat a llocs de treball, serveis i lleure, que fins fa poc podien semblar remots i inaccessibles. Però al costat d’aquests avantatges, la mobilitat comporta també problemes molt rellevants degut al temps que s’hi dedica, el consum energètic que comporta i el seu impacte ambiental i paisatgístic.
En un medi insular com Menorca la problemàtica de la mobilitat tendeix a exacerbar-se. En primer lloc, òbviament, per les dificultats que la insularitat suposa per l’accessibilitat envers i des de l’exterior. Però també per la necessitat d’articular el territori a través de la mobilitat interna i l’impacte que aquesta té sobre un medi limitat i fràgil. No és d’estranyar, doncs, que els darrers temps, els temes de la mobilitat hi hagin estat objecte reiterat de debat i que qüestions com les tarifes del transport aeri, l’ampliació dels ports, les modificacions de la infraestructura viària o la gestió de la xarxa de camins siguin motiu de preocupació.
El cicle de debats Mobilitat i gestió del territori a Menorca vol oferir un espai de reflexió sobre aquesta problemàtica. El cicle és organitzat conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis, en el marc del Màster d’Estudis Territorials i de la Població de la UAB. El cicle constarà de quatre sessions que es desenvoluparan de manera consecutiva, entre els dies 13 i 16 d’octubre de 2014, en les que s’abordarà, des de la perspectiva acadèmica i ciutadana, diversos aspectes de la problemàtica de la mobilitat. 
Cada sessió serà oberta per una intervenció de caràcter general sobre un dels aspectes de la problemàtica de la mobilitat (l’accessibilitat exterior, el transport públic, la mobilitat privada,...), a continuació s’exposarà com aquesta qüestió es planteja a l’illa i seguirà la intervenció de dues institucions que han tingut intervenció en el debat sobre el tema. A continuació s’obrirà una conversa amb tots els assistents.
Totes les sessions tindran lloc al Cercle Artístic de Ciutadella, entre les 19 i les 20.30h. Les sessions, que formen part del programa formatiu del Màster d'Estudis Territorials i de la Població de la UAB, són obertes a tots els ciutadans interessats.

PROGRAMA

Dilluns, 13 d’octubre
PER AIRE I PER MAR. L’ACCESSIBILITAT EXTERIOR DE MENORCA: RELLEVÀNCIA I PROBLEMÀTICA
Inauguració del Cicle de Debats al Cercle Artístic de Ciutadella a càrrec d’Oriol NEL·LO, Coordinador del Cicle (UAB); Joana Maria SEGUÍ, en representació de la Universitat de les Illes Balears; i Josefina SALORD, en representació del Cercle Artístic i l’Institut Menorquí d’Estudis.
Conferència-debat:.
Joana Maria SEGUÍ, geògrafa, Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears.
Lluís HERNÁNDEZ, enginyer, Director-Gerent del Cercle d’Economia de Menorca.
Miquel CAMPS, Grup d’Ornitologia Balear GOB, Menorca.
Joan Enric VILARDELL, arquitecte, membre de la Plataforma “El Transport Aeri ofega Menorca”.

Dimarts, 14 d’octubre
A PEU I EN BICICLETA. LES POSSIBILITATS I LA GESTIÓ DE LA  MOBILITAT NO MOTORITZADA 
Conferència – debat:
Jaume MATEU. Geògraf, Universitat de les Illes Balears.
David CARRERAS. Biòleg, Observatori Socioambiental de Menorca.
Joan FEBRER,  Director de “Camí de Cavalls 360º”.
Eduard SERRA, Membre de la Coordinadoradel Camí de Cavalls.

Dimecres, 15 d’octubre
EN TRANSPORT PÚBLIC. REALITAT I LIMITACIONS DE LA MOBILITAT COLECTIVA
Conferència – debat:
Damià BORRÀS, diputat al Parlament de les Illes Balears. Ex Conseller de Mobilitat del Consell de Menorca.
Anna GALLOFRÉ,Diplomada en estadística. Observatori Socio Ambiental de Menorca.
Sergi MARÍ. Economista, director de l’Observatori Socio Ambiental de Menorca.
Bernat CASASNOVAS, Associació de Veïns Ciutadella Vella.

Dijous, 16 d’octubre
LA MOBILITAT PRIVADA. LA XARXA VIÀRIA MENORQUINA: TRAÇAT, PRESTACIONS I PAISATGE
Conferència – debat:
Àngel CEBOLLADA, geògraf, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.
Maria Lluïsa DUBON, geògrafa, cap de servei a l’Institut Balear d’Estadística i ex Consellera de Territori dels Consells de Mallorca i Menorca.
Jesús CARDONA, arquitecte, responsable de l’estudi d’arquitectura “Nontropia”.
Joan MORRO, enginyer de camins, membre del gabinet “E-arq”, Enginyeria+Arquitectura, Ciutadella.

Cloenda del Cicle de Conferències

[Imatges: O. Nel·lo i TIB]

diumenge, 5 d’octubre de 2014

La mesura de la Terra: de la planura a la bala blava

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya acaba de publicar el vídeo La mesura de la Terra. De la planura a la bala blava. Es tracta d'un documental que ofereix una panoràmica dels esforços de la civilització per tal de mesurar i representar el planeta: d'Anaximandre, Eratòstones i Ptolomeu a la imatge satel·lital i Google Earth, tot passant pels portolans i els Beatus, Ortelius i Newton. El documental, de 33 minuts de durada, ha estat produït pel mateix ICGC, amb guió i direcció de Xavier Berenguer i la realització de Gonzalo Díaz, i la coordinació, assessorament i direcció d'Esther Muns, Carme Montaner i Jaume Miranda.
La producció i divulgació de l'obra resulta d'especial utilitat avui, quan l'evidència de la integració i la interdependència econòmica i social a escala planetària fa palesa la necessitat de dotar-se i difondre noves formes d'anàlisi i representació de l'espai: nous "models del Món", com n'ha dit Franco Farinelli.  La necessitat d'aquest coneixement es fa encara més peremptòria pel fet que els usos de la cartografia -el GPS, el posicionament a través del telèfon mòbil, la generació d'enormes quantitats de dades geogreferenciades- comporten, sovint sense la plena comprensió de la ciutadania, transformacions assenyalades de la seva vida quotidiana,
D'altra banda, La mesura de la Terra vindrà a reafirmar als amants de la cartografia en el convenciment de que les representacions del planeta i de cada una de les parts que l'integren poden ser vistes no només com a mostres formidables del coneixement científic sinó també com a veritables obres d'art, en sentit ple del concepte: productes de l'enginy humà que, tot produïnt goig estètic, porten a més a reflexionar sobre l'objecte representat i el subjecte que el representa.
[Imatge: ICGC]