L’aplicació i ús de les tecnologies de la informació permet generar, emmagatzemar i processar grans quantitats de dades relatives al comportament dels ciutadans i el funcionament de les ciutats. Aquest fenomen, d’una magnitud sense precedents, engendra, per un costat, grans expectatives i, per l’altre, assenyalats temors. En el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona pot veure’s aquests dies l’exposició Big Bang Data, que té la virtut d’oferir una imatge ponderada del tema i fugir tant de les visions triomfalistes que veuen en la smart city la solució de tots els problemes urbans i socials, com de les interpretacions apocalíptiques, segons les quals l’acumulació de dades porta de manera inevitable les societats contemporànies cap a la manipulació i el control social.
L’interès de la
qüestió es deriva del fet que, com és sabut, la difusió de les tecnologies de
la informació permet aplegar quantitats ingents de dades sobre els
comportaments socials pràcticament sense cost marginal per al seu dipositari: l’Internet
ha esdevingut com una gran plaça pública
en la qual cada usuari (amb el seu historial de cerques, el seu correu, la seva
activitat comercial,...) genera dades de manera continuada; els telèfons mòbils
i d’altres gadgets poden facilitar dades no només sobre els orígens
i les destinacions de les trucades efectuades pels seus usuaris, sinó sobre els
seus desplaçaments i hàbits; la domòtica ofereix possibilitats fins ara
insospitades per conèixer no només els consums energètics o hídrics de les famílies sinó també
les formes de vida dels ciutadans; els pagaments per targeta de crèdit o amb
cartes de fidelització ofereixen de manera continuada dades sobre les
preferències i la capacitat de compra dels clients, etc.
Aquesta acumulació
de dades de tota mena, allò que ha vingut a denominar-se la datificació de la societat, és un
fenomen del tot nou que ofereix, en
primer lloc, enormes oportunitats. Per a l’estudiós de la societat o per a les administracions
públiques, la disposició de dades massives pot ser una eina formidable per a l’anàlisi
de les dinàmiques urbanes i per la millora de la seva gestió: n’hi ha prou en
esmentar les possibilitats que obre, per exemple, per a l’estudi i la gestió de
la mobilitat urbana, el coneixement de la totalitat dels desplaçaments reals d’una
part substantiva de la població. D’altra banda, les plataformes digitals
permeten trencar el caràcter unidireccional que la generació i difusió de dades
havia tingut tradicionalment: uns pocs emissors (serveis d’estadística,
administracions públiques, grans corporacions) generaven les dades que eren després
utilitzades per una munió de receptors. En canvi ara, com ja va assenyalar fa
anys Michael Goodchild, qualsevol ciutadà pot ser alhora un emissor i receptor
de la informació (geogràfica o de qualsevol altra mena), de tal manera que els
emissors tradicionals han perdut l’antic monopoli. L’increment de les
capacitats d’acció ciutadana que aquest
fet origina es pot constatar cada dia: en la difusió de dades sobre la
catàstrofe de Fukushima o en l’organització de moviments urbans com Occupy
Central a Hong Kong, per esmentar només dos exemples recents.
Resulta però
innegable que els riscos derivats l’acumulació massiva de dades sobre el
comportament del ciutadans són també enormes. En primer lloc, la disposició i
comercialització de dades sobre les preferències, els hàbits, els comportament
comercial o l’estat de salut de cadascú permet des d’incrementar la manipulació
publicitària, fins a la de seleccionar la ciutadania a l’hora de concedir un
crèdit, assignar un lloc de treball o contractar una pòlissa d’assegurança. Com
s’ha dit tantes vegades, si el servei és gratuït -com el d’aquest mateix blog
que esteu llegint- això es deu a que l’usuari (o les dades sobre l’usuari) són
el producte. D’altra banda, la disposició, acumulació i tractament de dades que
afecten la vida personal dels ciutadans per part de serveis d’informació i dels
Estats obre possibilitats esfereïdores de control de la població i de vulneració
de la intimitat. Les revelacions d’Edward Snowden han representat en aquest
camp la fi de la innocència i de la confiança ingènua en l’ús de les
tecnologies de la informació per a moltes persones arreu del món.
Qui visiti la
recomanable exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es farà,
sens dubte, més conscient de les potencialitats que l’ús de les tecnologies de
la informació suposa. I es ratificarà també en el convenciment que la creença
segons la qual els canvis en les tecnologies de la informació –la smart city o els big data- poden resoldre per si sols els problemes urbans és un
miratge: quan més potents siguin les tecnologies i major el volum de dades, més
necessari és que la política aconsegueixi encaminar-ne la utilització en
benefici de la col·lectivitat.
[Imatge: CCCB]
