diumenge, 29 de setembre de 2013

El debat sobre reforma de les províncies a Itàlia i a Espanya

En els països de l'Europa mediterrània el debat sobre l'organització territorial de les administracions públiques ha cobrat, en els últims anys, un renovat impuls. Una expressió major d’aquesta discussió són els moviments ciutadans i polítics que proposen una nova organització territorial de l’Estat o, fins i tot, la seva mateixa fragmentació, tal com s’ha plantejat amb gran força a Catalunya en els darrers tres anys. Cal parar, però, atenció a una altra expressió de la polèmica, aparentment més tècnica, però igualment decisiva en termes polítics: les propostes de reforma de les administracions locals. Aquestes s’estan plantejant amb inusitada urgència en països com Itàlia, Espanya, Portugal o Grècia, i, com és sabut, poden comportar la revisió d'estructures administratives que -com les províncies o la mateixa planta municipal- tenen arrels més que centenàries .
Els orígens dels projectes de reforma local no es deriven només d’un intent de donar resposta, des de l’Estat, als moviments independentistes o federalistes. Tenen relació directa, també, amb una altra sèrie de factors. En primer lloc, troben un dels seus impulsos principals en els efectes de la crisi econòmica actual i en les polítiques d'austeritat adoptades a Europa, que són utilitzades com a argument per repensar el funcionament i els recursos de les administracions públiques. Així mateix, la necessitat de les reformes es justifica per un segon factor: la crisi de representativitat i la desconfiança cap a les institucions per part dels ciutadans, fenomen que antecedia a la crisi econòmica però que, a llur recer, tendeix a estendre’s cada vegada més en tots els països del sud d'Europa. Finalment , la urgència de repensar les estructures administratives té relació, també, amb els reptes que l'avenç del procés d'urbanització suposa per a la gestió del territori i la planificació territorial.
A analitzar, precisament, la relació entre les dinàmiques de transformació del territori, les necessitats de planejament i l'organització administrativa està dedicat el volum Province e Territorio. Riforme amministrative e pianificazione di area vasta in Italia e in Spagna, que acaba d’aparèixer. Es tracta d’un quadern monogràfic de Tria. Rivista di Cultura Urbanistica, publicada per la Università Federico II de Nàpols, que es proposa afrontar el tema partir d'un dels seus aspectes més determinants, actuals i polèmics: les propostes de reforma de la província com a ens intermedi i les conseqüències que aquestes poden comportar per a la planificació territorial.
Per fer-ho,  s’han volgut analitzar les propostes de reforma del regim provincial empreses pels governs d’Itàlia i a Espanya, les quals, sens detriment de la seva especificitat, presenten notables paral·lelismes i contrastos, als que ja hem tingut ocasió de referir-nos aquí.  De fet , Tria ja va organitzar al mes de març de 2012 , amb la col·laboració de la Università La Sapienza i la regione de la Basilicata, sengles debats sobre el tema a Roma i a Potenza, en que varen participar bona part dels autors que ara contribueixen en el volum.
Així, l'obra, que ha estat coordinada pel professor Gugliermo Trupiano, director del Laboratorio di Urbanistica e Pianificazione Territoriale de la Università Federico II, i per Oriol Nel·lo, integra un total de 8 articles i 4 entrevistes, ordenats en tres parts. El primer bloc analitza el tema de la relació, a Itàlia i a Espanya, entre la reforma de l'ens intermedi provincial i la planificació territorial. Integren aquest apartat sengles articles de Michele Talia sobre la relació entre les dinàmiques d'urbanització i l'organització administrativa; de Saverio Santangelo sobre les perspectives de la planificació territorial a Itàlia davant una eventual reducció del paper i les competències de la províncies; de Francesco Pisano sobre la relació entre els canvis en les circumscripcions provincials i la planificació; d'Antonio Minetti sobre el cas específic de la regió de la regió de le Marche; i, finalment, de Josep Báguena i Xavier Bertrana -del Servei de Planificació i Avaluació de la Diputació de Barcelona- sobre les propostes de reforma de l’administració provincial i el paper de les províncies en la planificació territorial a Espanya, amb particular referència al cas de Catalunya.
A la segona part, s'amplia la perspectiva del debat, tot situant la discussió sobre la reforma de l'ens provincial en el marc del debat general sobre la reorganització de les administracions públiques (municipis, províncies, ciutats metropolitanes, regions) en ambdós països. S'inclouen aquí treballs de Francesco Karrer sobre la relació entre la província i altres nivells administratius, de Luciano Vandelli sobre el polèmic tema de l'administració de les ciutats metropolitanes a Itàlia i de Jesús Burgueño –professor de la Universitat de Lleida- sobre els projectes de reforma territorial de les administracions públiques a Espanya .
El volum incorpora així mateix les reflexions d'alguns dels càrrecs electes quedes dels diversos nivells de les administracions públiques esta protagonitzant el debat de la reforma del règim local. Així , en la tercera part del volum figuren sengles entrevistes a Andrea Pieroni, president de la província de Pisa, Piero Lacorrazza, president de la província de Potenza, Antonio Balmón, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i Graziano Delrio , ministre pels Affari regionali e le autonomie locali del govern italià i alcalde de Reggio Emilia. Una presentació i unes conclusions, a càrrec, respectivament, dels dos coordinadors, completen l’obra. 

dimecres, 25 de setembre de 2013

El paisatge en l'ordenació del territori. III Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica”

El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitza el III Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema  El paisatge en l’ordenació del territori.
El cicle, oferirà una panoràmica dels antecedents, les realitats actuals i les perspectives de en el camp de la reflexió i la gestió del paisatge. Els conferenciants es compten entre els professionals que han intervingut de manera decisiva en la construcció del marc conceptual i dels instruments que han fet de Catalunya un dels països destacats en Europa en matèria de polítiques del paisatge. 
Les cinc conferències tindran lloc durant cinc dimecres successius entre els dies 23 d’octubre i 20 de novembre de 2013 , a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda, d’acord amb el programa que figura a continuació. Amb anterioritat, el dia 1d'octubre, a les 19h, tindrà lloc la conferència inaugural del Màster que serà dictada pel Dr. Vicent Maria Rosselló Verger a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. 
Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament a la coordinació del cicle. Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Així mateix, els participants inscrits rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són limitades.
El programa és continuació dels Cicles de Conferències, que sota el títol Ordenació del territori: teoria i pràctica, el Departament  ha organitzat els cursos 2011-2012 i 2012-2013, que versaren, respectivament, sobre “Els nous instruments per a la gestió del territori a Catalunya” i “El planejamentterritorial a Catalunya i a Europa: realitats i reptes”

PROGRAMA

1 d’octubre 2013. CONFERÈNCIA INAUGURAL
EL PAISATGE FÍSIC I CULTURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
Per Vicent Maria Rosselló Verger, Catedràtic Emèrit de la Universitat de València i Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (la conferència tindrà lloc, excepcionalment a les 19h. la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, Barcelona).

23 d’octubre 2013
EL PAISATGE EN EL SISTEMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL
per Juli Esteban, arquitecte, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010).

30 d’octubre 2013
URBANISME, TERRITORI I ACTIVITATS TURÍSTIQUES
Per Ricard Pié, arquitecte, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

6 de novembre 2013
ELS CAMINS EN LA CONFIGURACIÓ I LA PERCEPCIÓ DEL PAISATGE
per Xavier Campillo, geògraf, director Perícia Caminera

13 de novembre 2013
L’ELABORACIÓ DELS CATÀLEGS DEL PAISATGE: OBJECTIUS, METODOLOGIA I RESULTATS
per Pere Sala, ambientòleg, director tècnic de l’Observatori del Paisatge

20 de novembre 2013
EL RETROBAMENT AMB EL LLOC: CANVI DE PARADIGMA, SOCIETAT CIVIL I PAISATGE, per Joan Nogué, geògraf, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge

Conferenciants dels cicles anteriors:
Josep Báguena, Jaume Busquets, Josep Maria Carrera, Rufí Cerdan, Claire Colomb, José Antonio Donaire, Juli Esteban, Francesco Indovina, Joan Llort, Joan López, Jaume Mateu, Francesc Muñoz, Oriol Nel.lo,  Pilar Riera, Eduard Rosell, Carme Trilla, Joan Vilà Valentí.

dissabte, 21 de setembre de 2013

Els efectes de la crisi econòmica sobre la mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona

Autocontenció municipal  de la mobilitat laboral
a la Regió Metropolitana de  Barcelona (1995-2011)
Font: IERMB i IDESCAT, Enquesta de condicions de vida
i hàbits de la població
(1995, 2000, 2006 i 2011)
Hom podria pensar que, en una regió metropolitana com la de Barcelona, la crisi econòmica, amb la disminució dràstica de l’ocupació, ha d’haver comportat una reducció assenyalada del nombre de desplaçaments dels ciutadans, especialment en dia laborable. Doncs bé, en un treball recent realitzat juntament amb el geògraf Carles Donat hem pogut mostrar que això no és així , ans al contrari. En efecte, segons dades de l'Autoritat del Transport Metropolità, si l'any 2007 es produïen a l'interior del sistema metropolità 14,7 milions de desplaçaments en dia feiner, l’any 2012 aquesta xifra s'hauria elevat fins 16,1 milions, amb un augment del 9,8%. La mitjana de desplaçaments diaris per habitant s'havia incrementat, així mateix, des de 3,55 a 3,79. Les causes d'aquesta evolució, paradoxal només en aparença, es troben en la modificació del pes relatiu dels motius de desplaçament. En efecte, la mobilitat per raons ocupacionals ha conegut, d'acord amb el que seria esperable, una notabilíssima disminució, de 5,9 milions de desplaçaments en 2.007 a 4,5 en 2012, això és una reducció del 24,4 %. Però al mateix temps, la crisi sembla haver incrementat les necessitats de mobilitat personal, aquella que abans s'anomenava "no obligada", que puja, en el mateix període, de 8,7 a 11,6 milions de desplaçaments, amb un creixement del 33 %. Així, els desplaçaments deguts a la mobilitat personal -gestions , relacions familiars , compres , ...- han passat d'explicar el 59,5% de la mobilitat abans de l'inici de la crisi a justificar-ne el 72,1% cinc anys més tard .
Al costat de l'increment del nombre de desplaçaments i a la modificació de llurs motius, la crisi sembla haver tingut un impacte molt considerable sobre el repartiment modal de la mobilitat en el sentit de reduir el pes absolut i relatiu dels desplaçaments per modes motoritzats, especialment els que s'efectuen per mitjans privats. Així, els desplaçaments a peu i en bicicleta s'han incrementat entre 2007 i 2012 en un 32,7 % i han passat de representar el 41,8% al 50,6%, del total dels desplaçaments. Alhora, es mantenen els desplaçaments en transport públic, amb un lleu increment del 4,4 % en cinc anys, mentre que els realitzats en transport privat han conegut una acusada disminució del 12,3%, amb una caiguda absoluta de gairebé 700.000 desplaçaments diaris. Així, des del punt de vista del funcionament diari de la metròpoli, la crisi ha tingut com una de les conseqüències més vistoses la disminució del trànsit rodat. D'aquesta manera, per exemple, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, la intensitat mitjana diària de vehicles s'havia reduït entre 2007 i 2011 en un 6,7 % en els punts d'accés a la ciutat i en un 6,5 % en les vies principals.
Però no són només que el nombre, la motivació i el mode dels desplaçaments el que s’ha transformat. L'impacte més notable de la crisi en l'àmbit de la mobilitat es troba segurament en la distància recorreguda en els desplaçaments. Com és sabut, una de les expressions més palmàries del procés d'integració de qualsevol territori metropolità és la pèrdua de la capacitat dels municipis de contenir en el seu interior la mobilitat que generen. Aquest increment de la interdependència havia donat lloc al fet que a la regió metropolitana de Barcelona es produís, al llarg dels anys, una consistent caiguda dels percentatges d'autocontenció de la mobilitat. Aquesta tendència havia evolucionat sempre cap a una major obertura des que es disposa de dades de mobilitat, i va augmentar de manera notable durant el cicle econòmic ascendent : així, segons dades de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, entre 1995 i 2006 l'autocontenció de la mobilitat laboral municipal va caure en conjunt el 59,6% al 46,4%, tendència que va afectar tots i cadascun dels àmbits de la metròpoli. Doncs bé, la crisi ha vingut també a modificar aquesta dinàmica, de manera que en les sèries de dades quinquennals, entre 2006 i 2011 s'observa per primera vegada no una disminució, sinó un increment de les taxes d'autocontenció municipals. Així, la proporció d'ocupats que no surten del propi municipi per anar a treballar ha remuntat en aquest lustre del 46,4 % al 53,2%, en el conjunt de la regió metropolitana. L'augment és particularment important a la ciutat de Barcelona, que sembla tancar-se com mercat laboral per la seva població ocupada resident, en incrementar la seva autocontenció del 71,3 % al 84,2%, i en la primera corona metropolitana, l'àmbit tradicionalment més interdependent de la regió, que augmenta del 27,6 % al 36%. A la segona corona, el percentatge d'autocontenció municipal, que havia caigut del 48,9 % al 40,4% en el període 2000-2006, continua veient com aquesta disminueix però a un ritme molt més moderat, fins al 37,3% el 2011.
Veiem, doncs, que pel que fa a la mobilitat dels ciutadans es refereix, la crisi econòmica ha suposat un notabilíssim canvi en els motius i en les modes de desplaçament, que ha portat al predomini dels desplaçaments per motius personals sobre els ocupacionals i dels viatges a peu i en bicicleta per sobre dels motoritzats. Així mateix, ha comportat una inversió en la tendència a la caiguda de l'autocontenció i l'increment de la interdependència del territori metropolità. A la llum d'aquestes dades es podria aventurar la hipòtesi que la crisi no només podria haver suposat un fre (o fins i tot una reversió) en el procés d'expansió metropolitana, sinó que també podria estar minvant la mateixa integració del sistema urbà barceloní. L’estudi d’Oriol Nel·lo i Carles Donat, Los efectos territoriales de la crisis económica en la región metropolitana de Barcelona, serà publicat properament per l’Asociación de Geógrafos Españoles. 

dijous, 5 de setembre de 2013

Indovina80: jornada de reflexió i debat

El proper dia 11 de setembre, l'Escola d’Architectura de la Università di Sassari a l’Alguer celebrarà una jornada de debat i estudi sobre l’obra de l’urbanista Francesco Indovina (Termini Imerese, Sicilia, 1933), que en aquesta data fa 80 anys.
Francesco Indovina és un dels més destacats estudiosos del territori i les polítiques territorials a Itàlia, on durant  molts anys va exercir docència a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia (IUAV). En l'actualitat, ja professor emèrit, ensenya a l'Escola d'Arquitectura de l'Alguer, la qual, precisament aquest mes de juliol, acaba de veure's ratificada com el millor centre italià per l'ensenyament en el seu camp, d'acord amb el ranking anual publicat pel CENSIS.  
A Catalunya i el conjunt d’Espanya, la seva obra, centrada inicialment sobre les dinàmiques urbanes, els moviments socials i la problemàtica de l’habitatge, començà a divulgar-se a partir dels anys setanta del segle passat, mercè dels contactes que estudiosos i activistes catalans, com Jordi Borja i Laura Zumin, mantenien amb l’IUAV. L’any 1977, l'editorial Gustau Gili traduí una de les seves obres més conegudes, Lo spreco edilizio (El despilfarro inmobiliario), que tingué una notable repercussió.
Tanmateix, la qüestió sobre la qual el pensament i els estudis d’Indovina han estat particularment influents a Espanya és el debat sobre la forma urbana. En efecte, a inicis dels anys noranta l’autor inicià una línia estudi sobre l’evolució dels processos d’urbanització, les seves conseqüències morfològiques i la seva relació amb la condició urbana. D’aquesta línia de treball en resultaren conceptes com città diffusa o archipelago metropolitano, que han conegut una gran utilització (a vegades, tot sigui dit, per descriure realitats molt diverses d’aquelles estudiades per Indovina). Aquesta reflexió ha tingut una notable repercussió a Catalunya, on Indovina ha col·laborat, a més, de manera reiterada amb urbanistes i estudiosos, com, entre d’altres, Manuel de Solà-Morales (treballs preparatoris del Pla Urbanístic de Terrassa, 2003), Antonio Font (exposició i publicació L’explosió de la ciutat, 2004) i Oriol Nel·lo (Barcellona, un nuovo ordine territoriale, Franco Angeli, 1999). Indovina ha fet estades i ha impartit docència a les Universitats Autònoma de Barcelona i Girona, on els programes de col·laboració per ell iniciats ha permès l’intercanvi, al llarg dels anys, de prop d’un centenar d’estudiants catalans i italians. L’any 2010 la Universitat de Lleida li concedí el premi Joan Vilagrasa. Recentment, l’editorial Icaria ha publicat en castellà, dins la col·lecció Espacios Críticos, una extensa selecció de l’obra d’Indovina, acompanyada d’un estudi i aparell crític a cura d’Oriol Nel·lo (FrancescoIndovina: del anàlisis del territorio al gobierno de la ciudad, Barcelona, Icaria, 2012).
La jornada del proper dia 11 a l’Alguer, que tindrà lloc a l’Asilo Sella de la ciutat sarda, ha estat concebuda com un espai de reflexió i debat sobre la trajectòria de recerca, docència i compromís polític d’Indovina. Hi intervindran, entre d’altres, Ada Becchi, Ivan Blecic, Arnaldo Cecchini, Antonio Font, Laura Fregolent, Giovanni Maciocco, Oriol Nel.lo, Valentino Parlato, Domenico Patassini, Pilar Riera, Michelangelo Savino, Bernardo Secchi.