dijous, 30 de maig de 2013

Projectes urbans per a l’Alguer

 A l’Escola d’Arquitectura del’Alguer està duent a terme aquest curs un projecte que és una bona mostra tant de l’interès que susciten les polítiques urbanes dutes a termes a Catalunya durant els darrers anys, com de la vigència dels llaços culturals que existeixen entre les realitats algueresa i catalana.
La proposta didàctica –dirigida pels professors Francesco Indovina, Oriol Nel·lo, Giuseppe Onni, Valentina Simula i Miriam Mastinu- consisteix en l’elaboració de diversos projectes de rehabilitació urbana a l'Alguer per part dels estudiants de segon curs de projectació urbanística . La inciativa s’inspira de manera molt directa en els objectius i els mètodes de la Llei de Millora de Barris i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2004. Així, el proppassat mes de març els estudiants participants en el projecte varen viatjar a Catalunya, on varen ser acollits a la Universitat Autònoma de Barcelona, i varen realitzar treball de camp a diversos barris de ciutats catalanes, amb l’objectiu de conèixer de primera mà algunes de les realitzacions més destacades derivades de la Llei de Barris. D’aquesta manera, rebuts pels ajuntaments dels respectius municipis, varen visitar els barris de Poble Sec, Roquetes i Trinitat Vella, a Barcelona, Collblanc-la Torrassa, de l'Hospitalet, i Palau-Rocafonda, de Mataró.
A partir d’aquí, els estudiants han pogut escollir 11 espais de la ciutat de l’Alguer i hi estan projectant intervencions d’espai públic, equipaments, millora de la viabilitat, potenciació del transport públic i programes social. Es tracta del barri de Sant Agustí, l’avinguda XX de Setembre, el mercat de la Petraia, l’edifici de Cavall Marí en els baluards del mar, les places del Centre Històric, l’estació ferroviària i els seus entorns, el braç de ponent del port, els espais esportius entre la Petraia i Maria Pia, les antigues Vidreries, el barri del Carme i l’antiga fàbrica del cotó. L'ajuntament de l'Alguer ha mostrat el seu interès per a l'exercici, de manera que la Regidora de Cultura, senyora Romina Caula, ha volgut entrevistar-se amb tots i cada un dels 11 grups que duent a terme els projectes.
El conjunt del projectes serà presentats públicament el dia 28 de juny. Els actes de cloenda de curs consistiran en un concurs en els que participaran els onze projectes i d'una exposició que, si el temps no ho impedeix, tindrà lloc als jardins Manno de l’Alguer. Els treballs seran judicats en el concurs per un jurat integrat pel Síndic de l'Alguer, el Director de l'Escola d’Arquitectura, el President de la secció sarda de l'Institut Nacional d'Urbanisme, el president de la secció del Col·legi d'Arquitectes a la província de Sàsser, una vice-rectora de la Universitat de Sàsser i el representant de la Generalitat a l’Alguer.  

divendres, 17 de maig de 2013

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona a Harbin, Torí i Londres


El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat pel govern de la Generalitat el mes d'abril de 2010, ara fa tres anys, segueix atraient una certa atenció en els mitjans professionals internacionals. N'és bona mostra el fet (d'altra banda fortuït) que en un mateix dia, el 15 de maig, hagi estat objecte de presentació i debat en contexts tan diversos com Harbin, Torí i Londres.
La primera presentació ha tingut lloc al Harbin Institute of Technology, a Manxúria, República Popular Xina, dins les jornades Urban Planning and Sustainable Development. City and Countryside, organitzades per aquesta institució en col·laboració amb la Universitat de Sassari i de l'Ambaixada d'Itàlia a la Xina. La presentació fou realitzada per Joan López, director de l'àrea d'estudis urbans de l'Institut d'Estudis Territorials. López, que participà directament en l'elaboració de la memòria del Pla, realitzà una presentació sobre la gènesi del document i les seves implicacions sobretot pel què fa a la contenció de la dispersió urbana i la protecció dels espais oberts.
La presentació de Torí s'afegeix a la sèrie d'actes dedicats al debat del PTMB a Itàlia, on, en un context de reorganització de l'administració de les ciutats metropolitanes, el Pla ha atret en els darrers anys una notable atenció. En aquest cas, la intervenció corregué a càrrec del geògraf Josep Báguena, de la Diputació de Barcelona, en el marc del seminari internacional Occupazione del suolo e sviluppo sostenibile nei territori dell'arco mediterraneo. Báguena està elaborant en l'actualitat una tesi doctoral sobre la coordinació entre els planejaments territorial i urbanístic a Catalunya.
Finalment, el mateix dia 15, Oriol Nel·lo pronuncià la Sir Peter Hall Annual Lecture a University College London. La conferència, organitzada per la Bartlett School of Planning, versà sobre el tema Urban Dynamics and Public Policies in Metropolitan Barcelona i es clogué, precisament, amb una presentació de les línies generals del Pla Metropolità.
No deixa de ser significatiu que, en un context  polític europeu (i espanyol) caracteritzat per les pressions desreguladores, el debat del Pla Territorial Metropolità barceloní sigui vindicat i considerat d'interès en els mitjans professionals internacionals.

dimarts, 7 de maig de 2013

Urbanoporosi: nostàlgia reflexiva que mou a l'acció


Georg Simmel concebia l’arquitectura com “la més sublim de les victòries de l’esperit sobre la natura”, ja que, a través d’un projecte concebut per la voluntat humana, l’arquitectura aconsegueix que la matèria es plegui a les seves exigències fins a assolir una utilitat, una estètica i un equilibri perdurable. Ara bé, afirmava, tal perfecció te el seu contrapunt en la imatge de les ruïnes: “Aquest singular equilibri entre la matèria, mecànica, inert, que resisteix passivament la pressió, i l’esperit, que afaiçona, que apunta a les altures, desapareix tan aviat com l’edifici cau. Llavors, les forces purament naturals es sobreposen a l’obra de l’home: l’equilibri entre natura i esperit, representat en l’edifici, s’escora a favor de la primera. Aquest desplaçament produeix una tragèdia còsmica que, així ho sentim, llença les ruïnes a les ombres de la melancolia; l’enrunament apareix com una venjança de la natura per la violència a la que la va sotmetre l’esperit al pretendre conformar-la al seu projecte”.
Acaba de publicar-se Urbanoporosi. Sabadell i els silencis urbans, una obra que, per diverses raons, fa pensar en les reflexions, tan suggeridores, del filòsof alemany. El llibre és fruit de la tasca del col·lectiu (Sa)badall, integrat per la fotògrafa Berta Tiana i pels geògrafs Bernat Lladó i Maties Serracant. Els autors, varen realitzar una acurada exploració de la ciutat vallesana amb l’objectiu de descobrir-ne i inventariar-ne els “buits urbans”, és a dir, els solars, habitatges, naus, locals o equipaments que, tot ocupant com a mínim una parcel·la, es trobessin palesament abandonats, en venda o en lloguer. D’aquesta tasca en va sortir una quantificació (1.238 parcel·les -equivalents a 74 ha- i 218 locals), una cartografia i una col·lecció de fotografies d’excel·lent factura, els quals varen donar origen a una exposició a l’Aliança Francesa de Sabadell durant la primavera de l’any passat, exposició que fou acompanyada d’un cicle de debats ciutadans. Són aquests materials els que, juntament amb sengles textos dels autors, s’apleguen ara en el llibre.
Com dèiem, les imatges de les cases angleses abandonades, els balcons esbatanats, les portes tapiades, la vegetació que ja s’insinua en teulades i baixants, poden portar cap a les “ombres de la melancolia”. Un sentiment semblant al que susciten les imatges de les urbanitzacions iniciades en el període del boom immobiliari i deixades sense acabar, tan ben copsades per Julia Schulz-Dornburg, en les seves Ruinas modernas. Però, com en el cas de l’arquitecta alemanya, els autors no s’aturen pas en aquest sentiment més o menys delinqüescent. Al contrari, l'estat de coses descrit, que no és de cap manera privatiu de la seva ciutat, els sembla alhora una ofensa i una oportunitat. Així, analitzen els orígens dels buit urbans, relacionen la seva existència amb els cicles econòmics i amb l’estructura de la propietat, denuncien el malbaratament del patrimoni i exigeixen de la societat i de les administracions públiques una reacció per tal de reutilitzar-los en benefici de la col·lectivitat. Advoquen doncs no per la nostàlgia, sinó per una “nostàlgia reflexiva” que mou a la proposta i a l’acció. Una acció que permeti fer front a la formidable paradoxa de que, mentre tantes famílies tenen enormes dificultats a l’hora d’accedir a (o de mantenir) l’habitatge, “Espanya és” –segons José Manuel Naredo- “líder europeu en la destrucció, per demolició o ruïna, del seu propi patrimoni immobiliari”.