divendres, 23 de novembre de 2012

Les polítiques territorials en els programes de les eleccions al Parlament de Catalunya


Com dèiem fa uns dies, el tema de les polítiques territorials ha estat gairebé del tot absent del debat de la campanya electoral que avui es clou. Això és tant més sorprenent si es tenen en compte els efectes que la crisi econòmica està tenint sobre el territori –en l’agreujament de les desigualtats urbanes, les dificultats per mantenir serveis, en les incògnites en matèria d’infraestructures- i la importància que les polítiques territorials i urbanístiques podrien revestir tant a l’hora de pal·liar els perjudicis que la crisi ocasiona als ciutadans, com de trobar una sortida del marasme econòmic i social.
Tanmateix, de la lectura dels programes electorals de les diverses forces que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya se’n desprenen diferents posicionaments que resulten il·lustratius dels propòsits de capteniment de cada una d’elles envers les polítiques territorials. Vegem a continuació com es tracta en el programes de les forces polítiques que en la darrera legislatura han tingut grup parlamentari els temes del planejament territorial i de les polítiques urbanes. Ens centrarem en aquests dos temes, prou rellevants, sense entrar, per mor de la brevetat, en les qüestions de les infraestructures i l’habitatge, que requeririen per ells mateixos d’una nota específica.
En el programa de Convèrgencia i Unió el tema de fons en matèria territorial és el de la competitivitat: “tenim el repte de dissenyar un país que sigui més competitiu i socialment rendible en tots els àmbits”, comença dient. Per això proposa elaborar una “nova Llei del territori, que ordeni i simplifiqui la legislació sobre ordenació territorial, gestió urbanística, costes, muntanya i paisatge”. Així mateix, afirmen que impulsaran  “la transformació del Plans territorials parcials en instruments que defineixin estratègies territorials orientades a la millora de la qualitat de vida i a la generació d’activitat econòmica” i es simplificarà el procediment de l’avaluació ambiental. La coalició no renuncia a l’elaboració de Plans directors urbanístics “d’àmbits territorials especialment complexos i vinculats a activitats econòmiques estratègiques” i afirma que crearà “nous instruments jurídics i de gestió integrada que agiliti la implantació territorials i el desenvolupament de projectes estratègics de forma ràpida i adequada, facilitant la inversió estrangera que aporti valor”. Pel que fa a les polítiques urbanes, el programa de CiU no fa cap referència a les Lleis de Barris ni a la d’Urbanitzacions, les convocatòries de les quals han quedat interrompudes de l’any 2011 ençà, tot i els reiterats pronunciaments del Parlament de Catalunya a la seva reactivació, pronunciaments que en ocasions han comptat amb el vot del mateix grup de CiU. Sense voler-ne fer una simplificació o caracterització, veiem doncs, com en el programa de la coalició nacionalista s’escolta el ressò d’algun dels corrents de fons dels debats europeus sobre les polítiques territorials: la presumpció de que la normativa urbanística, territorial i ambiental pot ser un impediment a la “competitivitat” (allò que a Anglaterra n’han dit el “planning burden”), el convenciment de que ha de ser “ordenada” i “simplificada” per facilitar l’activitat econòmica, la noció que els instruments de planejament territorial han de ser revisats per tenir un caràcter més “estratègic” (vol dir això que han de perdre el seu valor normatiu?), l’afirmació que per a la implantació de determinats “projectes estratègics” –en especial els d’”inversió estrangera que aporti valor”- calen expedients nous i especials que en facilitin la implantació de forma ràpida i adequada (de nou, aquí sembla anar-se pel camí de les Enterprise Zones o del Business Improvement Districts, que es varen implantar al Regne Unit ja fa anys i que han tingut un gran desenvolupament en d’altres països, de França a la Xina). I, al costat d’això, cap esment a les polítiques actives de l’administració per tal de pal·liar de manera directa els efectes de la crisi en les àrees urbanes.
Al seu torn, el programa del Partit dels Socialistes de Catalunya inicia el seu apartat relatiu a les polítiques territorials amb una condemna de conjunt a la trajectòria del govern en la darrera legislatura: “La legislatura que tanquem ha estat la pitjor, en matèria territorial, des de la restauració de la Generalitat. Pràcticament es pot parlar d’una no-legislatura. En termes comparatius amb les dues darreres, on la gran producció de normativa, de planificació i d’obra pública quedarà com una referencia de futur, en aquesta novena legislatura tant l’ordenació territorial, la creació d’infraestructures, la mobilitat o la cura del medi ambient o s’han estancat o han anat enrere”. Així mateix critica que “En matèria de territori el govern ha alterat el ritme de producció de PDU que volien deixar pactats els desenvolupaments d’alguns dels espais amb major pressió del país”, la manca de reacció sobre la proposta de reforma de la Llei de costes i la modificació de la Llei d’Urbanisme i la Llei del dret a l’Habitatge “en la línia de la desregulació”.  Davant d’això, reclamen que es “reprengui polítiques que s’han demostrat importants per a la cohesió a escala local, com són el Pla de barris i el programa d’ajut als a municipis que compten amb urbanitzacions amb dèficits urbanístics” que CiU hauria deixat “en un calaix” i que els socialistes han proposat de reprendre en reiterades ocasions en el Parlament. En canvi, el programa del PSC no concreta quins haurien de ser els nous passos a donar en matèria de planejament territorial i urbanístic, la qual cosa no deixa de ser sorprenent atesa les posicions tan rellevants que el partit detenta en l’àmbit local.  
Pel seu costat, el programa del Partit Popular de Catalunya se centra sobretot en l’àmbit de les infraestructures, tant les que són de titularitat autonòmica com estatal, i no conté tampoc propostes o precisions respecte el planejament territorial o urbanístic, que ni tant sols s’esmenta en el document. Pel què fa a les polítiques urbanes afirmen que apostaran “per la rehabilitació per la rehabilitació com a mesura per a promoure la reincorporació en el  mercat d’habitatges en desús i de dinamització del sector de la construcció”.  Així mateix, indiquen que “tornarem a convocar els ajuts de la llei de barris, que fomenten la rehabilitació urbana d’espais degradats, i de les d’urbanitzacions”.
Per contrast, el programa d’Esquerra Republicana de Catalunya en l’àmbit del planejament i les polítiques territorials resulta molt detallat. S’inicia també amb un judici positiu respecte “la generació d’instruments que permetran que la intervenció sobre el territori sigui en el futur més racional, ordenada i respectuosa amb el patrimoni natural, cultural i paisatgístic” adoptats ara fa uns anys i una crítica al fet que “el país no es pot permetre –malgrat la crisi- la paràlisi en matèria de planificació territorial que hem vist la darrera legislatura”. Per sortir d’aquest impasse, ERC proposa la “redacció d’un nou Pla Territorial General de Catalunya per planificar el territori amb visió de país i afavorint la diversitat territorial, establint els usos del sòl a escala supramunicipal per tal d’assolir  una  distribució  eficient  en  el  territori,  tot  consolidant  el  model  de  viles  i  ciutats compactes, complexes i integradores; una protecció estructural dels espais lliures i de connexió ecològica”. Així mateix indica que caldrà procedir a desenvolupar el planejament territorial vigent a través de la “redacció de plans directors territorials i sectorials, per perfilar amb més detall els continguts dels plans territorials parcials en espais que per la seva densitat, patrimoni arquitectònic o natural, coneixen una major fragmentació i pressió urbanística i, per tant, estan sotmesos a més riscos”.  Les propostes es completen amb el projecte d’elaborar un Pla Territorial de Sistemes de connexió ecològica i un altre d’Espais fluvials, així com amb la voluntat de completar i desplegar els catàlegs i altres instruments en matèria de paisatge. No figura en canvi en el programa d’Esquerra Republicana cap esment a les polítiques de rehabilitació urbana o a la reactivació de la Llei de Barris i pel que fa a les urbanitzacions s’indica de manera poc precisa la necessitat “establir una moratòria de transició al tractament de les urbanitzacions disperses”.  
La revisió del Pla Territorial General de Catalunya és, també, la primera mesura en matèria de política territorial proposada en el programa d’Iniciativa per Catalunya-Verds. Aquesta hauria de tenir per objectiu fer del Pla “una veritable agenda 21 de Catalunya i un instrument per ajudar a una sortida sostenible de la crisi social, econòmica i ambiental actuals, en què es doni prioritat a les actuacions que ajudin a canviar el model econòmic, impulsar la recuperació dels valors ambientals del territori, la utilització eficient dels recursos naturals i del territori, la rehabilitació urbana i a canviar el model econòmic-productiu, en tots els àmbits, impulsant un nou concepte d’economia verda i social.” Així mateix, tot i la seva vigència recent, proposen «revisar els Plans Territorials Parcial vigents en especial a la Catalunya Central, el Camp de Tarragona i les Terres de Ponent, per incorporar-hi els canvi necessaris per impulsar actuacions més decidides de reequilibri territorial transformació del teixit productiu, introducció de les noves infraestructures de transport col·lectiu i canvis del model urbanístic”.  Pel que fa la Pla Territorial Metropolità de Barcelona proposen desenvolupar-lo “amb la formulació del Pla o Plans Directors que s’estableixen, amb criteris de contenció urbana, millora, regeneració i rehabilitació dels barris i ciutats que presentin situacions de més degradació o riscos socials, desenvolupar els criteris socioambientals que s’estableixen al Pla Territorial i a la seva Memòria Ambiental”. Tanmateix, aquest desenvolupament hauria de coexistir amb la redacció d’un nou pla territorial “per a l’àmbit funcional del Penedès”, que suposaria el desmembrament dels àmbits Metropolità, Catalunya Central i Camp de Tarragona. Pel que fa a la normativa urbanística, ICV proposa la revisió del text de la llei per tal de suprimir determinacions introduïdes per CIU en l’última reforma (...) destinades a afavorir interessos privats, facilitar l’especulació urbanística, devaluar el planejament territorial i sectorial i la protecció ambiental i els valors del territori i reduir les competències urbanístiques dels ajuntaments, i —en segon terme— adaptar aquestes lleis als nous criteris i objectius d’un urbanisme sostenible, que ajudi a les polítiques de cohesió social, sostenibilitat urbana i canvi del model productiu i residencial.” Així mateix, proposen de reactivar la Llei de Barris i la Llei d’Urbanitzacions.
Finalment, el programa de Ciutadans tampoc es refereix de manera explícita al Planejament territorial vigent o futur i es centra, de nou, més en la temàtica de caràcter infraestructural. Tot i així hi figuren algunes propostes en el camp de les polítiques territorials que contenen imprecisions, s’ha de dir, prou assenyalades: “promourem un pla territorial de connectors ecològics entre parcs naturals, el PEIN 2000, per tal de facilitar el pas de fauna entre ells i preservar la biodiversitat originant, d’aquesta forma, una xarxa de parcs naturals connectats entre ells”. Així mateix, en l’àmbit urbanístic hi figuren diverses propostes, de caràcter molt genèric, algunes de les quals ja estan recollides en la normativa urbanística i territorial vigent: “Fomentarem l’ús racional del sòl amb subjecció a les necessitats reals de la demanda en funció del creixement de la població, segons el model compacte sustentable d’acord amb les recomanacions de la Conferència de Rio. Per això, s’aplicarà per a cada municipi un esponjament màxim de sòl urbanitzable admissible en les revisions del seu plantejament general, en funció de les projeccions de poblacions i activitats, amb aplicació d’estàndards adequats al nostre nivell de desenvolupament per la reserva obligatòria del sòl destinat a equipaments i dotacions, serveis tècnics, espais lliures i zones verdes.” El programa de Ciutadans no esmenta les Lleis de Barris ni la d’Urbanitzacions. 
Les eleccions del proper dia 25 de novembre, decisives per tantes raons, ho són també per a l'ordenació del territori, les polítiques urbanes i llurs efectes en les condicions de vida de la població. Caldrà doncs tenir-ho en compte i obrar en conseqüència. 

dimarts, 20 de novembre de 2012

Debats sobre "Ordenar el territorio" a l'Escola d'Arquitectura del Vallès i al Col·legi d'Arquitectes a Tarragona

La setmana immediatament posterior a les eleccions del dia 25 de novembre se cel·lebraran dos debats sobre les polítiques territorials a Catalunya. Es tracta d'un tema que ha estat gairebé absent del debat electoral, tot i que, per l'òbvia importància d'aquestes polítiques tant a l'hora de pal·liar els efectes de la crisi, com de contribuir a sortir-ne, serà, sens dubte, una de les primers qüestions que el nou govern català s'haurà de plantejar.
Els dos debats prendran com a punt de partida la presentació del llibre Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (València, Tirant, 2012), en el que s'assaja, precisament, de fer un balanç de l'experiència catalana en aquest camp durant els darrers anys i de projectar-la cap al futur.
El primer dels dos debats tindrà lloc a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, a Sant Cugat del Vallès, el proper dia 27 de novembre a les 10.30h. Hi participaran, Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2010, Antonio Font i Carles Llop, professors d'urbanisme a l'ETSAV, i Oriol Nel·lo, autor del llibre.
El segon acte, organitzat conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, l'Escola d'Arquitectura d'aquesta Universitat i la delegació tarragonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, tindrà lloc a la seu d'aquesta darrera entitat a Tarragona el dia 28 de novembre a les 19h. Hi intervindran, l'arquitecte Josep Llop, president de la delegació, el geògraf Josep Oliveras, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i Oriol Nel·lo.

dijous, 1 de novembre de 2012

Francesco Indovina: de l'anàlisi del territori al govern de la ciutat

El proper dia 13 de novembre es presentarà el llibre Francesco Indovina: del análisis del territorio al gobierno de la ciudad, publicat per l'editorial Icaria dins la seva col·lecció Espacios Críticos. La presentació es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a les 19.30h. i hi intervindran Núria Benach i Abel Albet, directors de la col·lecció, Oriol Nel·lo, autor del llibre, Antonio Font, catedràtic d'urbanisme de la UPC, i, finalment, el mateix Francesco Indovina, que dictarà una conferència.
Francesco Indovina es un dels més coneguts i reputats urbanistes italians. Nascut a Termini Imerese (Palerm) l'any 1933, ha combinat en la seva llarga trajectòria els estudis territorials, la docència universitària, la pràctica urbanística i el compromís polític. D'aquesta trajectòria n'ha sorgit una obra molt extensa i complexa que ha esdevingut una referència imprescindible per a l'estudi de les dinàmiques territorials i urbanes, així com en el debat sobre les polítiques públiques destinades a encarrilar-les i, si és el cas, corregir-les, en benefici de la col·lectivitat.
Nat, tal com es deia, a Sicília, es va llicenciar inicialment en Dret, disciplina de la que molt d'hora s'apartaria, per tal d'orientar-se cap als estudis econòmics i socials. En aquest camp realitzaria diversos estudis aplicats que aviat tingueren una àmplia repercussió i el varen dur a abandonar la seva illa natal a inicis dels anys seixanta, per traslladar-se a Milà. Allà col·laboraria amb alguns dels think tanks més destacats de l'esquerra italiana en aquell període, com l'Istituto Giangiacomo Feltrinelli o l'Istituto Lombardo di Studi Economici e Sociali. El seus treballs d'aquells anys, de caire eminentment econòmic i sociològic, es varen combinar aviat amb una intensa activiat editorial (fundació de la revista Archivio di Studi Urbani e Regionali, direcció de les col·leccions de temàtica econòmica i territorial de l'editorial FrancoAngeli) i la militància en diverses formacions de l'esquerra italiana.
A inicis dels anys setanta es va desplaçar a Venècia per tal d'incorporar-se com a professor a l'Istituto Universitario di Architettura d'aquella ciutat. Serà aquí on, en trenta anys de docència i recerca, produirà les que són considerades les seves aportacions més decisives. Centrat ja de manera definitiva en l'anàlisi territorial, els seus estudis ofereixen un marc analític innovador per a l'estudi dels processos de difusió de la ciutat sobre el territori i la metropolitanització. Múltiples són les seves aportacions en aquesta àrea, entre les que destaquen La città diffusa (1990), La città fine millennio (1990), La città occasionale (2003) i Dalla città diffusa all’archipelago metropolitano (2009). Al costat d'aquesta activitat investigadora, Indovina va dirigir durant molts anys el Dipartimento di Analisi Economica e Sociale del Territorio de l'IUAV i ha participat de forma activa tant en el debat com en la pràctica urbanística.
A Catalunya i a Espanya la influència de Francesco Indovina ha estat força destacable. Ja en els anys setanta  Gustau Gili va publicar la traducció castellana de Lo spreco edilizio, una de les seves obres més conegudes. De llavors ençà, els seus articles i publicacions són seguits amb atenció pels estudiosos del territori i els professionals de l'urbanisme. Indovina ha impartit docència en nombroses ocasions a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. L'any 2010, la Universitat de Lleida li va atorgar el prestigiós premi Joan Vilagrasa d'estudis territorials pel conjunt de la seva trajectòria.
El llibre que ara es publica consta d'un estudi biogràfic, una entrevista entre Oriol Nel·lo i Francesco Indovina, una extensa selecció dels seus textos més destacats, un text inèdit escrit per Indovina expressament per aquest volum, i un assaig de Nel·lo en el que s'ofereixen diverses claus per a la lectura de l'obra de l'urbanista italià.
Podeu veure el video de l'acte de presentació