dimecres, 27 de juny de 2012

La música callada de Manuel de Solà-Morales

Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales acaba de publicar un número monogràfic destinar a glosar la figura i l'obra de l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales i Rubió, desaparegut el proppassat mes de febrer. El monogràfic de la revista, que forma part de les sèries publicades dins el projecte GeoCrítica, porta títol Manuel de Solà-Morales (1939-2012), Homenaje a un maestro del urbanismo contemporáneo, i ha estat editada per Horacio Capel, Gerard Jori y Miriam Herni. 
El lector hi trobarà articles del mateix Horacio Capel, dels arquitectes Antonio Font, Joaquim Sabaté, Carles Crosas, Miquel Domingo, Josep Maria Vilanova i Maria Rubert, així com del geògraf Oriol Nel·lo. Aquest darrer treball, que porta per títol "La música callada de Manuel de Solà-Morales", vol ser una reflexió sobre la noció de les perifèries urbanes en el pensament de l'autor. 
La publicació ve a acompanyar el número extraordinari que d'UR, la revista del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, va publicar el proppassat mes de maig, amb testimonis de molts amics i companys, tot coincidint amb l'homenatge públic al urbanista desaparegut, celebrat a l'Escola d'Arquitectura i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 

dimarts, 12 de juny de 2012

Les polítiques territorials en temps de crisi

La situació de crisi econòmica està comportant, com és ben sabut, un agreujament de les problemàtiques territorials: a les acrescudes dificultats per a l'accés a l'habitatge d'una part molt majoritària de la població, s'afegeixen l'increment dels riscos de la segregació social en les àrees urbanes, l'augment dels costos del transport, la dificultat de les administracions per a sostenir la prestació dels serveis públics i els conflictes relatius al finançament de les infraestructures.
Aquesta situació és, a més, agreujada per polítiques que, en comptes de cercar un major compromís col·lectiu i lideratge públic per fer front a aquesta situació, opten per un replegament en l'acció de l'administració o, encara pitjor, prenen la crisi com a justificació per a revertir els avenços aconseguits durant els darrers anys. En són bona mostra, el projecte del govern de l'Estat de revisar la Llei de Costes, que ja hem comentat aquí, o la injustificable iniciativa d'amnistia de les irregularitats urbanístiques, que representa un greuge per aquells promotors i ciutadans que han complert la normativa i una deslegitimació clamorosa de l'actuació de les administracions públiques. Per altra banda, a Catalunya s'ha pogut veure com, malgrat els reiterats pronunciaments del Parlament en sentit contrari, roman congelada l'aplicació de la Llei de Barris i la Llei d'Urbanitzacions o com s'ha reformat la Llei d'Urbanisme per reduir les obligacions en matèria d'habitatge protegit.
En aquest context, resulta del tot necessari rellançar el debat territorial, per tal de cercar alternatives i enunciar, tant des del vessant polític com disciplinar, quines han de ser les polítiques territorials que cal desplegar en la situació actual. S'anuncien diverses iniciatives que poden ajudar a avançar en aquesta direcció. En primer lloc, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori preveu per a la tardor l'obertura d'un cicle de debats i prepara la presentació d'un llibre de balanç sobre les polítiques territorials catalanes dels darrers anys. Així mateix, l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona prepara la publicació d'un número monogràfic de la revista Papers. Regió Metropolitana de Barcelona dedicat a debatre el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Finalment, la Fundació Rafael Campalans, organitza, amb motiu de l'aparició del llibre Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña, per al proper dia 21 de juny a les 19h. a la Llibreria La Central (carrer Mallorca, 237), un debat titulat precisament "Les polítiques territorials en temps de crisi" amb la participació de Joaquim Nadal, president del grup parlamentari socialista al Parlament de Catalunya, Joan Romero, catedràtic de la Universitat de València, i Oriol Nel·lo, autor del llibre. 

diumenge, 10 de juny de 2012

Doreen Massey: contra la geografia moral de la crisi

"El desastre de la zona euro te el seu origen en la manca d'una arquitectura política capaç d'enfrontar-se amb la diversitat espacial". Les paraules de Doreen Massey, el proppassat dimecres dia 6 de juny, en l'acte de presentació del llibre que la col·lecció Espacios críticos ha de dedicat a la seva obra i trajectòria  sonen avui, després de l'episodi del rescat de l'economia espanyola per les institucions europees particularment carregades de sentit.
El llibre, elaborat pels geògrafs Abel Albet i Núria Benach, aplega un estudi sobre l'autora, una llarga entrevista amb ella, una selecció dels seus textos més significatius, un assaig sobre la rellevància de la seva obra i una completa bibliografia. Es tracta del segon volum d'una col·lecció -el primer va ser dedicat al geògraf americà Edward Soja- que vol "apropar-se al pensament dels autors que, des de disciplines diverses, han escollit la perspectiva espacial per abordar l'examen crític de la realitat social". Publicada per l'Editorial Icaria, la col·lecció ja anuncia, per als propers mesos, l'aparició de nous títols sobre el geògraf Richard Peet i l'urbanista Francesco Indovina.
La importància de l'espai en els processos socials, el desenvolupament regional desigual, la visió crítica de la globalització, la rellevància de la perspectiva de gènere, el debat sobre les concretes transformacions espacials de Londres, Nicaragua, Mèxic o Venezuela són algunes de les qüestions recurrents en l'obra de Massey (Manchester, 1944 . D'aquesta voluntat d'implicació amb la realitat immediata i contingent n'és bona mostra el fet de que escollís com a tema per a la conferència de presentació del llibre a Barcelona la crisi econòmica a Europa. "Se'ns expliquen les dificultats que patim com si obeïssin a problemes de llocs concrets -Grècia, Irlanda, Espanya,...- quan en realitat la disfressa espacial, l'aparent contradicció entre països, oculta la contradicció bàsica entre capital i treball: la frontera política dissimula contrasts socials". En aquest sentit, la reiterada apel·lació a les diferències entre països, a les seves preteses característiques morals, no faria més que difuminar les contradiccions entre els grups socials de cada país i la identitat d'interessos entre els grups subalterns de tots ells, siguin alemanys, italians, grecs, anglesos o espanyols. "Des d'una definició relacional de l'espai", argumentava Massey, "cada lloc és híbrid per naturalesa, de manera que les seves característiques es deriven, de manera decisiva, de les seves relacions amb els altres: això exclou qualsevol possibilitat d'establir una geografia moral dels llocs, en el sentit de considerar-ne uns de virtuosos o d'altres de perniciosos o indolents en termes econòmics o en qualsevol altres". El que caldria, doncs, és una arquitectura política que lluny de considerar els mercats com un "fenomen natural, una força de la naturalesa", els tractés com el què són, una construcció social que ha de ser regulada i acotada en funció dels interessos de la col·lectivitat.
Enmig de la tempesta de mixtificacions, tòpics i mentides a través de les quals la crisi econòmica ens és presentada, el pensament de Doreen Massey resulta, com es pot veure, particularment interessant i útil per analitzar la situació en la que ens trobem i per tractar de trobar mitjans per sortir-ne.

diumenge, 3 de juny de 2012

En defensa de les nostres costes



El dia 29 de maig es va presentar en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, en un acte organitzat pel Club de debates urbanos, el Manifiesto por la Preservación y Gestión de los Espacios Costeros. Es tracta d'un document impulsat per un grup de professionals de la geografia, l'urbanisme i l'ordenació del territori, en el que es qüestionen las finalitats de l'anunciada reforma de la Llei de Costes de 1988 per part del govern de l'Estat.
El grup impulsor aplega un bon nombre del professionals que l'any 2006 varen donar a conèixer el Manifest Por una nueva cultura del territorio, en el que s'advertia dels riscos socials, territorials i econòmics que comportava l'ocupació accelerada del territori, la dispersió de la urbanització, la degradació del paisatge i el malmenament dels recursos naturals per raó dels cicle immobiliari, llavors encara en ple ascens.
L'evolució posterior ha vingut a confirmar, dissortadament, les temences que s'expressaven llavors, cosa que en el context actual fa encara més injustificable la proposta de modificació de la Llei de Costes per tal de reduir els nivells de protecció, sostreure del seu àmbit les "àrees ja degradades" i destinar a "activitats econòmiques" espais actualment protegits. La proposta, a parer dels signants, representa una regressió jurídica, fomenta la inseguretat jurídica, persegueix un model de desenvolupament turístic ja obsolet, podria comportar la privatització de parts del litoral i exposar béns i persones a riscos naturals. A més, des del punt de vista moral, comportaria la renúncia de l'Estat a defensar i protegir l'espai costaner, bé públic irreemplaçable.
Els primers signants del manifest són els següents:
Salvador Antón, Catedràtic de Anàlisis Geogràfica Regional i director de l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili
Eugenio Burriel, Catedràtic de Geografía Humana de la Universitat de València
Carmen Delgado, Professora Titular d'Anàlisis Geogràfica Regional  de la Universidad de Cantabria
Josep Maria Gili, Professor de Recerca, Departament de Biologia Marina i Oceanografi­a, Institut de Ciències del Mar (CSIC)
Javier MartínVide, Catedràtic de Geografia Física i president de la Asociación de Geógrafos Españoles.
Rafael Mata, Catedràtic d'Anàlisis Geográfica Regional de la Universidad Autónoma de Madrid.
Ángel Menéndez Rexach, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad Autónoma de Madrid.
Guillermo Morales, Catedràtico d'Anàlisis Geogràfica Regional de la Universidad Carlos III.
Oriol Nel·lo, Professor Titular de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
José Ojeda, Catedràtic de Geografia Física de la Universidad de Sevilla.
Luciano Parejo, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad Carlos III
Joan Romero, Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València.
Onofre Rullan, Catedràtic de Anàlisis Geogràfica Regional de la Universitat de les Illes Balears i president del Grup de Geografía Urbana de la AGE. 
Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona
Fernando Vera, Catedràtic de Anàlisis Geogràfica Regional i director de la Escola de Turisme de la Universitat d'Alacant.
Florencio Zoido, Catedràtic d'Anàlisis Geogràfica Regional  i director del Centro de Estudios Paisaje y Territorio, Universidad de Sevilla
Podeu consultar el text complert del manifest i en els propers dies es farà pública una website on que així ho desitgi pugui fer constar la seva adhesió.