dilluns, 19 de març de 2012

Nous debats sobre el Pla Territorial Metropolità de Barcelona a Itàlia

El Pla Territorial Metropolità, del que ara s'acompleixen dos anys de l'aprovació per part del Govern de la Generalitat, continua sent objecte d'atenció i debat, tant a Catalunya, on properament apareixeran diverses publicacions al respecte, com a l'estranger.
N'és bona mostra el seminari  que ha organitzat sobre el tema la Università di Roma "Sapienza" amb el títol Autonomie di governo e pianificazione dei territori. Il Piano Territoriale Metropolitano di Barcellona. L'encontre tindrà lloc el proper dia 28 de març a Roma, amb la participació de professors de la Università di Napoli "Federico II" -Mario Coletta, Antonio Acierno, Angelino Mazza, Gugliermo Trupiano; de la Università di Bologna -Luciano Vandelli; de la mateixa Universitat de Roma -Paolo Scattoni, Antonio Paris; i d'altres personalitats de la urbanistica italiana com Francesco Karrer, presidente del Consiglio Superiore dei Lavori Pubblici i del president de la província de Roma. Oriol Nel·lo hi pronunciarà la conferència "Governare la Regione Metropolitana. L'esperienza del Piano Territoriale Metropolitano di Barcellona". 
Així mateix, la Università della Basilicata, amb el concurs de la Universitat de Nàpols i de les Edizioni Scientifiche Italiane, ha impulsat una jornada d'estudi sobre el PTMB que es celebrarà a Potenza el dia 30 de març, amb el títol Governare il territorio. Il valore della pianificazione. A més dels professors de la Università Federico II ja esmentats i d'Oriol Nel·lo, hi prendran part Giuseppe B. Las Casas, de la Università della Basilicata, i Laura Fregolent, de l'Istituto Universitario di Architettura di Venezia. Intervindran a l'acte, així mateix, el Rector de la Universitat de la Basilicata, el President d'aquesta regió, els alcaldes de Potenza i Salerno, el President de la Província de Potenza i la Consellera de Territori de la Regió de la Puglia. És de recordar que les Edizioni Scientifiche Italiane van publicar fa uns mesos un número monogràfic de Tria. Rivista di Cultura Urbanística, sobre el PTMB
Per més detalls sobre els actes podeu consultar la pàgina Conferències 

dimarts, 13 de març de 2012

Barcelona Attraction: UAB International Summer School

El proper mes de juliol, en el marc de la International Summer School de la Universitat Autònoma de Barcelona, es celebrarà el curs Barcelona Attraction. Ciudad, metrópolis y políticas urbanas en Barcelona. El curs te per objectiu oferir una aproximació crítica a l'estudi de la transformació urbana de Barcelona i la seva regió metropolitana, la problemàtica que suscita i les polítiques desenvolupades per tal de fer-hi front. S'adreça prioritàriament a estudiants i professionals en els camps d'urbanisme, arquitectura, ciències ambientals i ciències socials (geografia, economia, ciència política i dret).
El disseny i la direcció acadèmica del curs corre a càrrec d'Oriol Nel·lo, professor del Departament de Geografia de la UAB, i el cos docent està integra per un conjunt destacat d'investigadors i estudiosos, relacionats de manera directa amb el disseny i l'aplicació de les polítiques urbanes i territorial que s'han desenvolupat en els darrers anys: Josep Báguena (Diputació de Barcelona), Ramon Botey (Oficina de Barris del Departament de Territori i Sostenibilitat), Carles Donat (Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona), Isabella Longo (Observatori de la Urbanització) i Oriol Porcel (RECEP, European Network of Local and Regional Authorities for the Implementation of the European Landscape Convention). 
Per més detalls podeu consultar el programa complert del curs i adreçar-vos a la secretaria de la UAB International Summer School. 

dimecres, 7 de març de 2012

La imatge de la terra com a obra d'art

La recent entrada en servei del projecte SatCat permet a qualsevol usuari de la xarxa d'accedir a una sèrie històrica d'imatges del territori català captades pel satèl·lit Landsat des de 1972 fins a l'actualitat. Es tracta d'una iniciativa del Centre de Recursos i Aplicacions Forestals i de la Universitat Autònoma de Barcelona, dissenyada i elaborada pel Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions de Teledecció i Sistemes de Informació Geogràfics, que dirigeix el professor Xavier Pons.
L'instrument ve a complementar altres sèries ja disponibles, en particular les del Institut Cartogràfic de Catalunya, i permet observar l'evolució del territori català en aquest període clau de la seva història: la extensió progressiva del sòl urbanitzat, la regressió dels conreus, l'avenç del forest, la dinàmica de la costa, la proliferació de sòl industrial, l'expansió de les xarxes infraestructurals.
L'observació de les imatges porta també a meravellar-se de l'impacte de la força de l'acció humana sobre el territori i, en particular, de les
seves  traces: la regularitat dels eixamples urbans, el patchwork del parcel·lari, la geometria de les infraestructures. De la seva observació en derivem una impressió no gens diversa de la que ens susciten algunes obres d'art a partir de la regularitat de les formes o del sentiment del sublim davant d'allò que és enorme.
Jacob Emery ha assenyalat en un article recent aquesta correspondència entre les sensacions generades per les imatges del paisatge entrevistes des de la finestra d'un avió i l'art contemporani. Val a dir  que si aquesta correspondència es pot produir és, en molt bona mesura, perquè la nostra mirada ha estat educada pels artistes abstractes -de Mondrian a Scully, de Malevich a Torres Garcia- per interpretar aquestes traces de l'acció humana sobre el medi des d'una perspectiva estètica.
Ara bé, com el mateix Emery adverteix, no convé caure en el parany de creure que "qualsevol explotació pot ser redimida socialment a través de la seva transmutació en art". Meravellem-nos de les imatges, de la seva bellesa estranya, de la formidable capacitat tècnica que impliquen, del potencial transformador de l'actuació humana en el seu diàleg amb el medi. Però no deixem de fer-nos preguntes: es pot sostenir l'evolució dels usos del sòl que s'ha produït en aquests darrers quaranta anys? quins han estat els principals agents causals d'aquest canvi formidable? quins beneficis i quins problemes se n'han derivat? qui ha terraplenat els terrenys, llaurat els camps, excavat les sèquies, aixecat les cases, bastit les carreteres, dragat els ports?
Brecht aconsellava al lector de tenir una pregunta per a cada història:
"Tebes, la de les Set Portes,
qui la va a construir?Als llibres figuren els noms dels reis.
Varen arrossegar els reis els grans blocs de pedra?
I Babilònia, tants de cops destruïda,
qui la va tornar construir, un altre cop?
A quines cases de la daurada Lima
vivien els obrers que la varen construir?"
Tinguem nosaltres, en observar les imatges de la terra, una pregunta per a cada lloc.