divendres, 25 de novembre de 2011

Juli Esteban, doctor honoris causa per la UPC


L'arquitecte i urbanista Juli Esteban ha estat investit avui doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Nascut a Girona l'any 1944, Juli Esteban compta amb una llarga trajectòria en el camp de l'urbanisme, en la que es combinen la redacció de planejament municipal (amb diversos plans que han esdevingut fites en el mètode i la pràctica urbanística, com el de Mollet del Vallès, elaborat amb Antonio Font i Jon Montero, que l'any 1983 rebé el Premi Nacional d'Urbanisme), l'exercici de càrrecs directius a l'administració pública (a l'Ajuntament de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya), la docència universitària (exercida, sobretot, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona) i les publicacions especialitzades (entre les que es poden destacar les diverses versions dels Elements d'Ordenació Urbana i els estudis sobre els eixamples menors de Catalunya, als que ens hem referit aquí en alguna ocasió).
En el període 2004-2010, Juli Esteban ha estat així mateix director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya, posició des de la que ha tingut una intervenció decisiva en l'establiment dels criteris que regeixen el planejament territorial vigent i en la concepció, elaboració i tramitació dels set Plans Territorials de Catalunya, inclòs el Pla Territorial Metropolità, que es trobaven pendents des de feia tantes dècades.
En l'acte d'investidura, presidit pel rector de la Universitat Politècnica, Antoni Giró, i davant d'un públic molt nombrós, Esteban ha exposat, una vegada més, amb la senzillesa, el rigor i la calidesa que el caracteritzen, la seva confiança en l'urbanisme concebut com a projecte col·lectiu, destinat a fer més sostenible, més eficient i més equitatiu els nostre territori.

divendres, 18 de novembre de 2011

Cicle de conferències: "Ordenació del territori. Teoria i pràctica"

El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Master d’Estudis Territorials i de la Població, organitza un cicle de conferències sobre L’ordenació del territori: teoria i pràctica.
El cicle, coordinat pel professor Oriol Nel·lo, oferirà una panoràmica de la metodologia i l’aplicació pràctica dels instruments de planificació territorial vigents a Catalunya, exposada per bona part dels experts i tècnics que han tingut i tenen un paper rellevant en la seva elaboració i aplicació.
Les dotze conferències tindran lloc entre l’1 desembre i el 31 de gener, en els dies que s’indiquen en el programa següent, a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda.
Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament a conferencies.ordenacio.territori@uab.cat . Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Les places són limitades.

PROGRAMA

1 de desembre 2011 
LA DIMENSIÓ EUROPEA DE LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL
per Claire Colomb, Profesora de Sociologia Urbana i Ordenació del Territori Europeu The Bartlett School of Planning, University College London (UCL), Investigadora Marie Curie, Institut d’Estudis Europeus.

13 de desembre 2011
L’ELABORACIÓ I APLICACIÓ DELS PLANS TERRITORIALS  A CATALUNYA
per Juli Esteban, arquitecte, Departament de Territori i Sostenibilitat, Director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya, 2004-2010.
  
15 de desembre de 2011
EL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA: CONTINGUT I MÈTODE
per Josep Maria Carrera, arquitecte, Director de Planificació Territorial de l’Institut d’Estudis Territorials, coordinador de l’equip redactor del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

20 de desembre de 2011
L’ELABORACIÓ DE LA MEMÒRIA DELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL: CONTINGUT, MÈTODE I RECURSOS
per Joan López, geògraf, director de l’àrea d’estudis urbans de l’Institut d’Estudis Territorials i membre de l’equip redactor del Pla Territorial Metropolità de Barcelona 

22 de desembre de 2011
EL DESPLEGAMENT DELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS: CINC ANYS D’APLICACIÓ DEL PLA DIRECTOR DEL SISTEMA COSTANER  
per Pilar Riera, geògrafa, professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Isabella Longo, arquitecta, Observatori de la Urbanització.

10 de gener de 2012
LES RESPOSTES A LA PROBLEMÀTICA DE L’HABITATGE: POLÍTIQUES PÚBLIQUES I COMPROMÍS SOCIAL
per Carme Trilla, economista, responsable del Servei de Mediació per l’Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona.

12 de gener de 2012
UNA METODOLOGIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA CIUTAT: LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES
per Joan Llort, arquitecte, Director Tècnic de l’Institut Català del Sòl.

 17 de gener de 2012
ELS REPTES DE LA REHABILITACIÓ URBANA: L’EXPERIÈNCIA DE LA LLEI  DE BARRIS
per Oriol Nel·lo, geògraf, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

19 de gener de 2012
LA GESTIÓ DEL PAISATGE I ELS SEUS INSTRUMENTS: CATÀLEGS, DIRECTRIUS, CARTES, ESTUDIS I INFORMES
per Jaume Busquets, geògraf, cap d’àrea de paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat.

24 de gener 2012
LA URBANITZACIÓ DE BAIXA DENSITAT A CATALUNYA: REALITATS I ALTERNATIVES DE GESTIÓ
per Francesc Muñoz, geògraf, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona

26 de gener 2012
ELEMENTS DE DESPLEGAMENT I AVALUACIÓ DEL PLANEJAMENT
per Josep Báguena, geògraf, Diputació de Barcelona, Rufí Cerdán, geògraf, Departament de Territori i Sostenibilitat.

31 de gener 2012
SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA PER A L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI: EL MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA
per Eduard Rosell, arquitecte, Subdirector General de Planificació Territorial i Paisatge, Departament de Territori i Sostenibilitat

dimarts, 15 de novembre de 2011

Els efectes electorals de la segregació urbana


El diari El País publicava en la seva edició del dia 14 de novembre un interessant mapa amb els 30 barris d'Espanya on es va produir una major abstenció en les eleccions generals de l'any 2008. Les dades, elaborades a partir d'informacions del Ministeri de l'Interior, resulten especialment significatives, tant des del punt de vista polític com social.
A Catalunya es troben 8 dels 30 barris en qüestió: Gòtic (76% d'abstenció), Raval (58%), Marina del Prat Vermell (59%) a Barcelona; Sant Cosme (71%) a el Prat de Llobregat; la Mina (62%) a Sant Adrià del Besós; Llefià (68%) i Sant Roc (60%) a Badalona; i la Font de la Pòlvora (58%) a Girona. Com es pot veure, es tracta en tots els casos de barris on es concentren dèficits urbans severs i població amb altes necessitats socials. La situació en la resta de ciutats espanyoles resulta similar. Es dóna així la paradoxa de que aquells qui, en principi, tenen major necessitat de l'acció pública per tal de veure millorar la situació en la que es troben semblen els menys proclius a participar electoralment.
La dada ve a sumar-se a la preocupant correspondència entre les àrees amb major problemàtica urbana i social i el vot d'extrema dreta en les eleccions municipal, ja comentada aquí. Una i altra vindrien a suggerir que la segregació urbana -a més de representar una barrera adicional a la igualtat d'oportunitats- propiciaria en els barris desafavorits resultats electorals que poden considerar-se clarament contradictoris amb els interessos dels que hi viuen. No es tracta pas, ben cert, que la segregació urbana engendri les desigualtats socials i aquestes l'anonímia i la subordinació política, sinó que tots tres factors -desigualtats, segregació i dificultat d'articulació dels propis interessos, es potencien de manera recíproca i s'expressen conjuntament en l'espai urbà.
Caldrà analitzar amb detall els resultats de les eleccions del proper dia 20 de novembre per tal de comprovar si aquesta tendència, ja ben present en d'altres països europeus, es confirma també aquí. Seria una nova indicació, una més, de la urgència d'aixecar una alternativa política i econòmica que permeti avançar cap a la superació de les desigualtats socials i urbanes.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Urban Problems in Contemporary Spanish and Portuguese Cities

Les estructures urbanes dels països del sud d'Europa es compten, sens dubte, entre les més complexes i riques del planeta. Tanmateix, en els moments actuals pesen dubtes feixucs sobre la seva potencialitat econòmica, la sostenibilitat econòmica i cohesió social. No és casual que en aquest context proliferin les iniciatives acadèmiques destinades a estudiar la problemàtica urbana de les ciutats d'aquest àmbit geogràfic, com el número de Análise Social sobre la governança de les ciutats del sud d'Europa, al que ja ens hem referit aquí, o l'organització per l'Institut d'Estudis Catalans del congrés Ciutats Mediterrànies: civilització i desenvolupament, que es celebrarà, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional a Barcelona aquest mes de novembre.
Una nova mostra d'aquest interès, tenyit sovint de preocupació, és l'aparició del darrer número de la revista Urban Research and Practice dedicat de manera monogràfica als problemes urbans a les ciutats de la Península Ibèrica (Urban Problems and Issues in Contemporary Spanish and Portuguese Cities, URP, vol. 4, núm. 3, novembre 2011). Han tingut cura de la seva publicació la geògrafa Núria Benach i el sociòleg Andrés Walliser i s'hi aplega un total de sis articles. Els tres primers aborden, de manera general diversos aspectes de la problemàtica urbana: la impotència del planejament urbanístic per reconduir la bombolla immobiliària (Eugenio Burriel), la dispersió de la urbanització sobre el territori (Arlinda García-Coll) i les dificultats de la governança (Joao Seixas). Els tres que figuren a continuació tracten, específicament, de la problemàtica i les potencialitats de la rehabilitació urbana: les actuacions en el centre d'Oporto (José A. Rio Fernandes), la situació dels centres històrics de Madrid i Barcelona (Ismael Blanco, Jordi Bonet i Andrés Walliser) i una reflexió sobre els reptes de la rehabilitació urbana a partir de l'experiència de la llei de barris catalana (Oriol Nel·lo).
Aquest interès acadèmic contrasta, de manera palmària, amb la manca gairebé absoluta de referències a les polítiques urbanes en el debat polític espanyol per a les eleccions generals del dia 20 de novembre. Les nostres ciutats són una de les mostres més clares dels problemes que la societat pateix. Són també el gresol on poden forjar-se les alternatives per sortir del marasme en el que ens trobem. Per això resulta tan paradoxal el silenci sobre la rehabilitació urbana, la manca de discussió sobre el transport públic, les visions reductives de l'habitatge, l'oblit de la protecció del paisatge, la falta de preocupació pel consum de sòl, les indefinicions en matèria de gestió ambiental,...  Les anàlisis i reflexions crítiques a les que hem fet referència són una peça necessària per a la construcció de les alternatives econòmiques, socials i ambientals, però no són de cap manera suficients: calen noves polítiques i cal, sobretot, articular els subjectes col·lectius capaços de impulsar-les.