dilluns, 30 de maig de 2011

Contenció i gestió de les urbanitzacions de baixa densitat



La revista Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales publica en el seu darrer número l'article "Estrategias para la contención y gestión de las urbanizaciones de baja densidad en Cataluña". El treball analitza les iniciatives empreses recentment a Catalunya per tal de gestionar la problemàtica de les urbanitzacions nascudes en els anys seixanta i setanta del segle passat, una realitat molt sovint oblidada, tot i que s'estén sobre una superfície total de prop de 47.000 ha (unes cinc vegades el terme municipal de Barcelona) i disposa d'un potencial de 330.000 habitatges, dos terços dels quals estan ja construïts.
Sorgides a partir de parcel·lacions gairebé sempre inadequades i destinades inicialment a segona residència, les urbanitzacions nascudes en aquell període no han aconseguit en molts casos dotar-se dels necessaris serveis urbanístics (pavimentació, enllumenament, clavegueram) i arrosseguen dèficits assenyalats. En els darrers anys, la situació del mercat immobiliari ha fet que els habitatges que s'hi troben s'hagi anat convertint, de manera creixent, en residència principal, de forma que aquests dèficits s'han fet encara més gravosos. Així, mig segle després del seu esclat, el fenomen de les urbanitzacions de segona residència segueix plantejant nombrosos problemes ambientals, urbanístics, funcionals i socials.
L'article estudia l'origen i les magnituds actuals del fenomen i analitza les actuacions empreses a Catalunya al respecte, d'ençà de l'aprovació, l'any 2009, de la Llei 3/2009 de regulació i millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. La norma, que constitueix el primer intent de conjunt d'actuar sobre la problemàtica de les urbanitzacions, te un doble objectiu: per un costat, contenir-ne l'expansió en els casos en que aquestes encara no es troben consolidades; per l'altre, dotar-les dels adequats serveis urbanístics en tots els casos en que la seva implantació resulti ja irreversible. A través d'un programa pilot i de dues convocatòries d'ajuts -realitzades els anys 2009 i 2010- la llei ha permès iniciar actuacions de planejament i obres en prop d'un centenar d'urbanitzacions de tot Catalunya, tal com es pot veure en la figura adjunta (redacció de 88 programes d'adequació i 10 ajuts per a la realització d'obres).
D'ençà del sorgiment de les urbanitzacions, la dispersió de la urbanització sobre el territori ha continuat estenent-se a Catalunya i a Espanya, amb majors garanties jurídiques però amb resultats igualment preocupants, fins a esdevenir un dels trets més característics de les dinàmiques territorials contemporànies. Més enllà de la crítica genèrica o de l'adaptació complaent, l'anàlisi dels reptes de gestió que aquesta realitat planteja han estat sovint massa escasses, tant des del punt de vista disciplinar com polític i administratiu. En aquest context, l'estudi de la gestió de les urbanitzacions dels anys seixanta i setanta a Catalunya -que presenten de manera extrema la problemàtica de la baixa densitat- esdevé a una oportunitat per comprendre els reptes, les potencialitats i les limitacions de la tant necessària acció pública en aquest camp.
L'article pot trobar-se a: Oriol Nel.lo, "Estrategias para la contención y gestión de las urbanizaciones de baja densidad en Catalunya", a Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 167, abril 2011 (p. 81-98). 

divendres, 27 de maig de 2011

Rehabilitació urbana a Ciutadella de Menorca

El proper dia 3 de juny, a les vuit del vespre, a la Sala d’Actes Jeroni Marquès de Ciutadella de Menorca, es celebrarà la conferencia “Tornar a viure al nucli antic!”. L’acte és organitzat per l’Associació de Veïns Ciutadella Vella, en el marc d’un cicle de conferències destinat a reflexionar sobre el futur del nucli històric i a reclamar un projecte de conjunt per a aquesta localitat menorquina.  
La conferència versarà sobre els ensenyaments derivats de l’aplicació a Catalunya de la Llei de millora de barris, viles i àrees urbanes que requereixen d’atenció especial. La llei, vigent des de l’any 2004, ha permès emprendre actuacions de rehabilitació integral a 141 barris d’arreu de Catalunya, amb una població beneficiària de més d’un milió de persones i una inversió total compromesa de 1.330 M€. Una part molt substantiva d’aquests barris són nuclis històrics de diverses viles i ciutats.
Precisament ara fa dos anys, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 2/2009, de 19 de març, de rehabilitació i millora dels barris dels municipis de les Illes Balears, que el mes de desembre de 2009 va donar lloc a la primera adjudicació d’ajuts a 21 municipis balears. La llei presenta molts punts de contacte amb la norma catalana per la qual cosa resulta de gran interès contrastar els ensenyaments derivats d’ambdues experiències.

dimarts, 24 de maig de 2011

Costantino Nivola: Ritorno a Itaca

Enguany es commemora el centenari del naixement de l’escultor, pintor i dissenyador Costantino Nivola. Nascut a Orani, prop de Nuoro, al cor de l’illa de Sardenya, Nivola era el sisè dels deu fills d’un paleta local. Aprenent l’ofici familiar va ser assignat com ajudant de Mario Delitalia que realitzava la decoració de l’aula magna de la Universitat de Sassari i així va descobrir la seva vocació d’artista, vocació que va seguir amb no poques dificultats. Finalment va aconseguir inscriure’s a l’Istituto Superiore di Industrie Artistiche de Monza, va tenir els primers encàrrecs i va conèixer Ruth Guggenheim, amb qui es casaria. Amb l’aprovació de les lleis racials a Itàlia la parella va haver d’exiliar-se per raó de l’origen jueu de la noia, primer a França, on estaria en contacte amb els cercles antifeixistes, i després als Estats Units. Va ser en aquest darrer país on Nivola va desenvolupar una extraordinària carrera en la que va executar nombroses escultures per espais públics i va col·laborar com a muralista i dissenyador amb Le Corbusier i altres arquitectes (com Eero Saarinen, Marcel Breuer i Josep Lluis Sert) en obres de gran impacte. Va exercir així mateix de professor a la Harvard Graduate School of Design i d’altres centres universitaris nord-americans. Va morir a Long Island l’any 1988.
Poc després del seu traspàs, el 1995, la Fundació que porta el seu nom va  inaugurar a la seva localitat natal d’Orani –amb la que l’artista mai havia volgut perdre els vincles- un museu destinat a conservar i difondre la seva obra i a promoure l’art contemporani. Aquesta notabilíssima infraestructura cultural, localitzada en un poble de tot just 3.000 habitants, aprofita l’edifici dels antics safareigs de la localitat per, a través d’un sistema de terrasses enjardinades, on corre l’aigua, davallar per tota la vessant d’una muntanya, en un espai en el que s’alternen escultures a l’aire lliure amb els edificis destinats a exposar d’altres elements de la seva obra.
Precisament en motiu del centenari del naixement de l’artista, la Fondazione Nivola i l’ajuntament d’Orani han decidit mantenir durant tot l’any 2011 l’exposició Ritorno a Itaca, que es va inaugurar ja fa uns mesos. La mostra rememora el retorn de Costantino Nivola al seu poble l’any 1958, quan, ja un artista reconegut, va voler realitzar-hi una exposició d’escultures a l’aire lliure i un gran esgrafiat a la façana d’una església. La feta va ser captada pel fotògraf Carlo Bavagnoli, en un reportatge de l’estil dels que, en aquella època, efectuaven l’agència Magnum o la revista Life. Ara, una seixantena d’aquestes imatges en blanc i negre constitueixen la base de la mostra actual: han estat ampliades, impreses sobre tela i distribuïdes sobre els murs del poble, sovint en el lloc mateix on van ser preses. Així, el visitant que recorre avui els carrers costeruts d’Orani pot veure l’exposició de diverses maneres: com una mostra de la humanitat de l’artista, a qui veiem dibuixar, amb les seva gran mans de manobre, envoltat de nens; com una visió de la Sardenya remota (o no tant) de fa mig segle; com una reflexió sobre la relació entre l’art, la comunitat i l’espai públic; com un exemple del caràcter inevitable de les transformacions del paisatge; i, és clar, com una constatació de la fascinació i la impossibilitat del retorn a la infància, del retorn al lloc, del retorn a l’illa.

dijous, 19 de maig de 2011

Maurizio Marcelloni (1938-2011): per la nova ciutat

Avui es celebra al Palazzo Valentini de Roma una jornada en record de l’urbanista Maurizio Marcelloni, recentment traspassat. En la jornada, que porta per títol “Maurizio Marcelloni. Una vita per il cambiamento. Città, metropolizzazione, territorio, riformismo. Per un nuovo governo urbano”, intervindran, entre d’altres, Nicola Zingaretti, Jordi Borja, Giuseppe Campos Venuti i Francesco Indovina.
Maurizio Marcelloni (Roma 1938-2011), arquitecte i urbanista, va dedicar la seva vida professional a impulsar noves formes de planejament i govern de la ciutat i el territori, per tal de fer-los més harmònics i més equitatius. Implicat des de jove en els moviments veïnals i polítics dels barris de la seva ciutat, professor durant llargs anys de l’Istituto Universitario di Architettura de Venècia, va tenir un paper clau en la planificació de la capital italiana, com a redactor del pla urbanístic aprovat pel municipi, després de nombroses dificultats, l’any 2003. Sobre aquesta experiència va publicar Pensare la città contemporanea. Il nuovo piano regolatore di Roma (Laterza).
A Barcelona, on la seva humanitat i el seu entusiasme ecomanadís li van procurar molts amics, va treballar sobretot durant els anys vuitanta, en el període de formació del moviment de les Eurociutats, quan va tenir uns intervenció destacada en posar les bases conceptuals i analítiques del nou moviment.

dimecres, 18 de maig de 2011

Sòl residencial i ferrocarril

El Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC), que fou posat a la xarxa el proppassat mes d’octubre de 2010, segueix donant fruits de gran interès. Com és sabut, el MUC és un sistema d’informació geogràfica que permet consultar el planejament urbanístic vigent a tots els municipis de Catalunya sobre una base cartogràfica 1/5000, amb tota la informació sobre les classificacions del sòl refosa en una única clau sintètica. Precisament en els darrers dies acaba de incorporar-se a les capes d’informació disponibles la del planejament territorial vigent. El MUC, que fou elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, avui Departament de Territori i Sostenibilitat, entre els anys 2008 i 2010, és accessible a http://www.gencat.cat/ptop/
La utilitat de l’instrument rau en la facilitat de consulta per part dels ciutadans, la homogenització de mètode i llenguatge que proporciona als professionals i les potencialitats de gestió que ofereix a les administracions. A aquestes utilitats bàsiques s’afegeix la potencia del sistema MUC per a l’anàlisi territorial: el fet de disposar per primera vegada d’una base homogènia i homologada sobre la situació jurídica del sòl a tot Catalunya permet explotacions innovadores de gran rellevància per al coneixement dels usos del sòl actuals i previstos i per a la comprensió de la seva relació amb d’altres variables (població, llocs de treball localitzats, accessibilitat, etc.).
És per aprofitar aquestes possibilitats que en el si de l’Institut d’Estudis Territorials, i amb la col·laboració de la Direcció General d’Urbanisme, s’ha creat l’Observatori Permanent de l’Activitat Urbanística a Catalunya, que produeix anàlisis estadístiques a partir de les explotacions del MUC. La darrera d’aquestes anàlisis, que acaba tot just de ser posada a la xarxa és un informe sobre la Proximitat del sòl residencial a les estacions de ferrocarril. Les dades presentades mostren comarca per comarca l’accessibilitat ferroviària del sòl classificat com urbà o urbanitzable per a usos residencials. D’aquesta forma, es pot constatar com de les 94.455 ha classificades com a sòl urbà o urbanitzable per a usos residencials a Catalunya, només 17.987 (és a dir, poc més del 19%) es troben situades a menys de 1.000 metres d’un punt d’accés a la xarxa ferroviària (tren, tramvia o metro). La situació, com és lògic, és més favorable en els nuclis urbans consolidats i les seves extensions, on 11.883 de les 32.190 ha incloses en aquesta categoria (el 36,9%) es troben en el radi d’un kilòmetre d’una estació. En canvi, en les àrees especialitzades residencials (urbanitzacions de baixa densitat i altres) només 2.270 de les seves 27.369 ha (el 8,3%) es troben en aquesta situació. Així mateix, es pot constatar com bona part del sòl urbanitzable residencial, és a dir, aquell que versemblantment serà desenvolupat en els propers anys, es troba fora de l’abast de la xarxa ferroviària existent: només el 11% d’aquest sòl compta, avui dia, amb accessibilitat ferroviària directa.
L’anàlisi permet constatar doncs la necessitat peremptòria de millorar l’accessibilitat ferroviària del sòl residencial, per tal d’avançar cap a patrons de mobilitat més eficients i menys costosos des del punt de vista energètic. Fa evident, també, la conveniència de conjunyir les previsions del planejament urbanístic i la planificació de les infraestructures, tal com s’ha tractat de fer a través del planejament territorial aprovat en els darrers anys:  de forma tal que l’actuació de les administracions s’orienti, a mig termini, no només a servir la demanda de mobilitat, sinó també a incidir en els factors que la generen.  Finalment, les anàlisis temàtiques del MUC mostren, de manera palmària, que la disposició de nous instruments d’informació geogràfica no és només un requeriment indefugible per a la gestió i la transparència del planejament urbanístic, sinó també un element imprescindible per a la comprensió de les dinàmiques territorials.
L'Observatori Permanent de l'Activitat Urbanistica a Catalunya, és accessible a http://www.ietcat.org/.

dissabte, 14 de maig de 2011

Governar els territoris

L’Institut de Gestion Publique et du Développement Economique, del Ministeri francès d’Economia i Finances, acaba de publicar el volum Gouverner les territoires. Antagonismes et partenariats entre acteurs publiques, editat pel politòleg i geògraf italià Giuseppe Bettoni. El llibre aplega els resultats del seminari organitzat per l’esmentat Institut el mes de maig de 2010 a Paris, en el que participaren geògrafs, juristes, politòlegs i economistes, per debatre els reptes del govern del territori a Europa i a Amèrica del Nord. Així, el lector hi trobarà contribucions de John Agnew, Andreas Faludi, Patsy Healey, Robert Puentes, Friedhelm Hufen, Philippe Subra, Oriol Nel·lo i el mateix Giuseppe Bettoni sobre temes com: el concepte de cohesió a la Unió Europea i la seva evolució, les relacions entre Washington i els estats federats, la descentralització italiana, la importància de les regions metropolitanes als Estats Units, la gestió del Gran París i els reptes de la rehabilitació urbana a Catalunya (Oriol Nel·lo : “Les défis de la réhabilitation urbaine: dix enseignements tirés de l’expérience catalane”).
Giuseppe Bettoni, professor de la Università degli Studi di Roma, ha estat alumne de Yves Lacoste i Béatrice Giblin, amb els qui ha col·laborat durant molts anys a l’Institut Français de Géopolitique.

dimarts, 10 de maig de 2011

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona

Scripta Nova, la revista electrònica de geografia i ciències socials, publica en el seu darrer número l’article “La ordenación de las dinámicas metropolitanas. El Plan Territorial Metropolitano de Barcelona”. El pla que fou aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el mes d’abril de 2010, abasta un territori de 3.230 km i 164 municipis, en el que viuen 5 milions d’habitants. Per aquest espai, el pla planifica i ordena els espais oberts, les estratègies de desenvolupament dels assentaments urbans, així com les infraestructures ferroviàries i viàries. L’aprovació del PTMB va cloure més de mig segle de polèmiques i intents fallits de planificació territorial en l’àmbit de la metròpolis barcelonina. La seva vigència suposa una destacada novetat en el panorama de la planificació i la gestió de les grans ciutats ibèriques, on, tot i l’avenç de les dinàmiques metropolitanes, els avenços del planejament supramunicipal han estat, en termes generals, molt modestos i limitats. L’article analitza en primer lloc la naturalesa jurídica del pla, exposa tot seguit el seu procés d’elaboració i aprovació, i es clou amb una presentació dels seus continguts en el camp dels espais oberts, els assentaments i les infraestructures.
El text complert de l’article, amb els gràfics i mapes que l’acompanyen, es pot consultar a: Oriol Nel·lo, La ordenación de las dinámicas metropolitanas. El Plan Territorial Metropolitano de Barcelona”, a Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. XV, núm. 362, maig 2011,  
http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-362.htm

dissabte, 7 de maig de 2011

La fine della città

“Estàvem habituats a atribuir a la ciutat algunes característiques, la primera de les quals és que una ciutat té una forma més o menys definida, que es modifica en el curs del temps, que s’estén, però que de tota manera es pot reconèixer i conté els elements que la diferencien de la no-ciutat, del territori no construït o només parcialment construït. Aquesta observació podia valer, grosso modo, fins fa algunes dècades. No moltíssimes, potser dues o tres (si més no a Itàlia, en alguns països europeus fins més temps enrere encara). Des de llavors ha començat a valer sempre menys. La ciutat ha sortit dels seus confins per invadir el territori de l’entorn, el qual, tot i no haver adquirit característiques plenes d’urbanitat, no es diferencia ja netament de la ciutat”. Aquest és el punt de partida de La fine della città, una llarga conversa del periodista i escriptor Francesco Erbani amb l’arquitecte i urbanista Leonardo Benevolo, que acaba de publicar l’editorial Laterza, de Bari. El llibre vol ser una “reflexió a dues veus” a través de la qual, Benevolo (Orta, 1923) va descabdellant el seu pensament sobre els orígens de la ciutat i les seves etapes històriques fins a arribar a l’estadi actual, que, en la seva complexitat, presenta avantatges i inconvenients. En tot cas, afirma Benevolo, la deriva present del procés d’urbanització “no és ineluctable”: el model de ciutat europeu, diu, “no és un ferro vell i encara no ha deixat de donar-nos instruccions per resoldre els problemes d’avui (...) La millor urbanística moderna és aquella que aprofita més bé l’herència del passat, que reflexiona sobre els seus principis constitutius i els adapta enraonadament a la realitat contemporània”.
Més enllà d’aquesta reflexió el llibre conté un recorregut per la trajectòria de Benevolo com a arquitecte, urbanista i historiador de la ciutat: dels anys de formació a la docència universitària, de la concepció de les grans obres sobre la història de la ciutat a la implicació en el planejament urbanístic concret i contingent. Un recorregut, doncs, que constitueix també una panoràmica dels principals esdeveniments i protagonistes de la història de bona part de la urbanisme italià del segle XX, en el que l’autor ha tingut un lloc tan destacat. “El perfil de l’urbanista que emergeix de les pàgines del llibre”, diu Francesco Erbani en cloure la introducció, “tot i la crisi que afecta aquesta figura professional, sembla el més apte per fer front al repte d’una ciutat que està canviant de pell, de la qual ni les transformacions ni la incerta fesomia futura poden ser deixades a l’arbitri del mercat o de la casualitat. En temps de glaciació intel·lectual i de una política que avança miserablement a les palpentes, resulta un ensenyament ple d’esperança”.

dijous, 5 de maig de 2011

La felicitat

Aquest vespre, a la Sala Rafael Sari de l’Alguer, es presenta la traducció italiana de La felicitat de Lluís-Anton Baulenas. La novel·la, ambientada en la Barcelona d’inicis de segle XX te com a taló de fons la transformació urbana produïda per l’obertura de la Via Laietana i s’inscriu dins la tradició de literatura sobre la capital catalana, en la que la ciutat és alhora escenari i expressió de les contradiccions i les aspiracions dels personatges. En l’acte, organitzat per la llibreria algueresa Il Labirinto, intervindran el propi autor, Elias Vacca, advocat alguerès i ex-diputat del Partito dei Comunisti Italiani, Joan-Elies Adell, director de l’espai Llull a l’Alguer, el llibreter Vittorio Nonis i Oriol Nel·lo.

dimecres, 4 de maig de 2011

Pensar la ciudad

No podem saber com serà el futur de les nostres ciutats, però tenim l’obligació de preparar-lo. Només així, podran arribar a ser un dia espais ambientalment sostenibles, funcionalment eficients i socialment justos. A aquesta voluntat d’analitzar el present i preveure el futur de les nostres ciutats responen, precisament, els textos aplegats en el volum Pensar la ciudad que acaba d’aparèixer, publicat per l’Ateneo Cultural “Jesús Pereda” de Comissions Obreres de Castilla-León en col·laboració amb la Fundación Sierra-Pambley. El llibre recull el cicle de conferències que l’esmentat ateneu va organitzar a León durant l’any 2010, i conté, entre altres materials, les intervencions del psicoanalista Fabián Appel, dels geògrafs Lorenzo López Trigal i Oriol Nel·lo, de l’urbanista José Maria Ezquiaga i de la historiadora medievalista Cristina Jular. El text complert del llibre, que ha estat editat a cura de Ignacio Fernández Herrero i de Carlos Pérez-Alfaro, pot trobar-se a:


diumenge, 1 de maig de 2011

Presències i desaparicions del paisatge

Avui es clou l'exposició Presències i desaparicions. El pintor Joan Vila-Puig i Caldes d'Estrac, que s'ha pogut veure a la Fundació Palau d'aquesta localitat des de finals de gener. La mostra ha aplegat bona part de l'obra que el pintor sabadellenc (1890-1963) va realitzar a la població del Maresme, on va estiuejar i fins i tot residir durant diversos períodes. Es tracta d'una obra fonamentalment paisatgística en la que es pot constatar l'interès de Vila-Puig no només pel seu espai vallesà  (nascut a Sant Quirze del Vallès, va créixer a Sabadell i va viure durant bona part de la seva vida a Bellaterra, a la casa que molts anys després de la seva mort esdevindria la seu de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona), sinó també per la representació de l'entorn de molts altres indrets de Catalunya.
La mostra, més enllà de la recuperació d'una obra d'un artista en bona mesura oblidat, pot ser vista també com una reflexió sobre el paisatge i les possibilitats de la seva anàlisi, comprensió i conservació a través de l'expressió artística. "M'estalvio la paraula (paisatge)" -escriu Perejaume en el text que obre el catàleg- "Feu que no l'heu llegida. Jo faig que no l'he escrita. Passem la paraula per alt. Deixem-la estar, que reposi. L'especulació assajística, congressual de la paraula es correspon amb l'especulació urbanística que hem fet d'allò que la paraula anomena. Surto a barrar amb bardisses els camins d'aquesta paraula perquè ningú no pugui recórrer el tram que ens hi duria de dret. I m'enfilo al concret geogràfic caldetenc...". És precisament això: per damunt de tota moda acadèmica o cultural, la visió de l'obra de Vila-Puig ens mena de cap a la reflexió fonamental, bàsica, sobre els valors del paisatge, sobre la seva fragilitat, sobre les possibilitats de protegir-los. I sobre el paper de l'artista en la construcció col·lectiva de la imatge dels llocs.